Els Pirates Teatre porten a escena Ronda naval sota la boira, la novel·la més esbojarrada de Pere Calders; la història del naufragi d’El Panòramic, un transatlàntic a la deriva comandat per un capità amb l’únic objectiu de mantenir la dignitat fins l’últim moment. Maria Canelles i Adrià Aubert n’han fet l’adaptació, que es podrà veure a El Maldà fins el 14 de febrer.
El Titànic va naufragar la nit del 14 al 15 d’abril de 1912; Pere Calders va néixer mesos després, el 29 de setembre d’aquell any. Poc després, esclatava la Primera Guerra Mundial. Aquests fets –i més tard la Guerra Civil i l’exili– marcarien, inevitablement, la seva trajectòria. Però lluny d’inscriure’s en una literatura realista, els seus contes i novel·les s’allunyen de la transcendència de l’època i amb una bona dosi d’ironia i humor absurd. Uns «caramels àcids» que, en el moment de publicar-se, no van tenir l’èxit d’altres autors. Recollint el paral·lelisme que se n’ha fet amb la música, aquells anys Pedrolo venia més llibres, com discos en Raimon, mentre que Calders o Sisa obtenien el reconeixement d’un públic més reduït.
El context polític feia que el públic demanés històries que evidenciessin la seva temàtica social. Ronda naval sota la boira és, però, una mostra d’aquesta literatura agosarada, plena d’humor absurd, que transgredeix, a més, de manera intencionada els codis d’escriptura. Escrita el 1955 durant el seu exili a Mèxic, Calders explica les peripècies de la tripulació d’un transatlàntic que, després de veure’s atrapat enmig d’uns estranys corrents circulars i una boira espessa, es troben davant un inevitable naufragi. A través del dietari del protagonista, n’Oleguer Sureda, veiem com el capità, lluny de caure en la desesperació, opta per planificar el naufragi de manera ordenada, amb assajos i orquestra inclosa, per tal d’assolir-lo amb la solemnitat que requereix passar a la història. La resta de personatges –tot i que més que voler una portada al diari, miren de salvar-se– entomen la situació amb una gran normalitat: «estan naufragant, però tots es preocupen per coses absurdes i reaccionen amb egoisme», explica Aubert.
Entre els passatgers hi trobem des de la bleda de nivell que hauria pogut ser actriu si no s’adormís a escena, la dona que cerca el marit desaparegut a través de societats esperatistes, un snob que després de passar un temps als Estats Units creu haver descobert la sopa d’all o un hipnotitzador misteriós. Dels 200 que apareixen a la novel·la, s’han reduït a una trentena -set de principals- i cada actor (Laura Aubert, Eduard Autonell, Bernat Cot, Núria Cuyàs, Xavier Frau, Laura Pau i Lluna Pintado) n’interpreta cinc. Dos d’ells, una periodista i el director d’un fals documental sobre el naufragi d’El Panoràmic, van apareixent per donar-nos una altra visió de la història, la de l’autor, i així seguir el joc metaliterari que fa Calders a la novel·la, on la veu d’un escriptor-editor va comentant el naufragi.
Una gran quantitat de personatges que desfilen a escena a un ritme frenètic, amb nombrosos canvis de vestuari i espai que fan que, fins ara, malgrat que hi ha hagut diverses iniciatives per portar l’obra al cinema o al teatre, no hagi prosperat. De fet, quan Els Pirates Teatre ho varen anar a explicar a la família de l’escriptor, els van rebre amb escepticisme: «Ja veureu com al final no ho fareu. Molta gent ens ho ha vingut a dir abans, però ho han acabat deixant estar».
UNA SÀTIRA DE LA GUERRA FREDA
Més enllà del ritme frenètic i «les pallassades amb elegància» que permet l’absurditat de Calders, Ronda naval pot tenir una segona lectura. «Es podria dir que és còmica, però té una estructura de tragèdia i és molt profunda; els seus personatges posen la vida al límit», explica Aubert. A més, afegeix Canelles, té moltes capes: «Es pot considerar una broma literària que fa referència a la narrativa de naufragis dels 60 que es venia als quioscos o una metàfora de l’exili en tant que vaixell a la deriva i l’absurditat del destí; això és el que la fa interessant». Laura Aubert en destaca també el paral·lelisme amb la Guerra Freda, doncs en la història hi apareixen diferents països que es barallen per salvar-los, no per una qüestió humanitària, sinó per penjar-se la medalla.
Per tal d’accentuar aquesta visió més crítica de l’obra de Calders, El Maldà també acollirà una exposició sobre l’autor on s’hi podran veure il·lustracions i textos no necessàriament literaris al voltant de la guerra i l’exili.
