Pep Tosar recupera l’homenatge al poeta mallorquí Miquel Àngel Riera a l’espai íntim que ofereix la Sala Fènix. Poemes a Nai es podrà veure durant quatre dijous consecutius, del dia 14 de gener al 4 de febrer.
El poeta mallorquí Miquel Àngel Riera era una home hipocondríac, fosc, pessimista. La seva poesia, en canvi, era totalment solar, lluminosa, esperançadora. «Era un poeta antidepressiu», explica l’actor Pep Tosar, un poeta de la postguerra amb cert component surrealista i influenciat per la generació del 27.
Poemes a Nai es va estrenar fa 26 anys al Teatre Lliure (curiosament amb el decorat de Dansa d’Agost, que aviat es podrà veure a la Biblioteca) quan el poeta encara vivia, amb la música de Joan Bibiloni i la veu de Lluís Massanet i Pep Tosar. «Vam arribar a fer una trentena de bolos, cosa que ara seria impensable!», explica Tosar. Fins i tot se’n va treure un CD llibre. Ara, quan fa 20 anys de la mort del poeta, Tosar recupera l’espectacle amb la incorporació del jove guitarrista Joan Arta.
A diferència dels homenatges que ha fet després a altres poetes (el més recent, a Federico García Lorca durant el Festival Grec), aquí no hi ha tul, ni vídeo, ni una estructura lineal per donar-li caràcter biogràfic, sinó una composició «emocional» pensada per aconseguir la simbiosi entre poesia i música, que adquireix una dimensió dramatúrgica.
L’espectacle pren el nom d’un dels seus llibres de poesia, per bé que inclou poemes de tots els seus reculls, com El Pis de l’Abadia, La bellesa de l’home o el Llibre de les benaventurances. «És un poeta molt fàcil d’escoltar i de comprendre. Un surt confiant més en sí mateix i creient que tot val més la pena», explica Tosar, i afegeix: «Nai és una figura poètica que s’estén en tota l’obra de Riera i adquireix el significat que cadascú vol, el que hi projecta».
