publicidad

Pasiones, ecos, espejos, reflejos

Sara Esteller / @saraesteller

Primer va comptar amb el pare, el crític de cinema Àlex Gorina, a Watching Peeping Tom, i ara és el torn de la mare. No, no és que Alícia Gorina, directora d’In Wonderland, pensi parlar-nos de tota la seva família, sinó que utilitza parcel·les de la seva vida personal per escriure peces (meta)teatrals. En la nova obra d’una ja extensa carrera, la dramaturga vol explicar al públic el rebuig que li produïa d’adolescent sentir-se escrutada per la mare, psicòloga, i els seus nombrosos amics i col·legues de professió. Sembla que l’hora de la revenja sempre arriba; per això, en aquesta coproducció del Festival Grec, Gorina pujarà a escena psicoanalistes, perquè mirin amb lupa, escorcollin, analitzin fragments de les seves obres (ara sí, per voluntat pròpia). Amb material tan sensible sorgiran temes com la infància, el pas del temps, el teatre, la representació, l’art, la percepció o les crisis, personals o col·lectives. Un exercici creatiu original i terapèutic alhora que es podrà veure al Teatre Lliure del 5 al 7 de juliol.

Com terapèutic pot ser el riure; o no. Pot igualment expressar desesperació, nerviosisme, violència, fins i tot. De què cony riem, moltes vegades? Si al maig La Ribot ens confrontava a l’horror de Guantánamo amb el “forat del riure” (Laughing Hole), ara Alessandro Sciarroni recorre a la figura del pallasso trist, a Augusto (20 i 21 de juliol al Mercat de les Flors), per parlar-nos de sentiments, d’emocions. Nou intèrprets degudament entrenats en l’art de riure ho faran durant tot l’espectacle. L’italià ja va posar a prova la resistència de ballarins i públic amb l’obra Folk-s. Will you still love me tomorrow?, una repetició en bucle dels passos folklòrics de la dansa bavaresa schuhplatteren, en la qual els assistents eren lliures de sortir de la sala quan s’avorrien, però que no acabava fins que l’última persona del públic abandonava la sala. Nom habitual de l’escena barcelonina, ara el podrem felicitar pel recent premi de la Biennal de Venècia, que l’ha guardonat amb el Lleó d’Or per la seva trajectòria.

L’espectacle La set i la revolució, que també forma part de l’itinerari ‘passions’ del festival, es podrà veure els dies 12 i 13 de juliol al Mercat de les Flors. Estrenat al darrer festival Temporada Alta de Girona, ens proposa una ocasió única per trobar junts a l’escenari quatre (madurs) animals d’escena: Andrés Corchero, Pep Ramis, Enric Ases i Piero Steiner. Tots quatre reflexionen sobre el pas del temps en un exercici de diàleg entre disciplines, experiències, interessos; una confluència de poètiques del cos amb l’espurna de l’esperança escrita en l’aire.

Tres espectacles que, cadascun a la seva manera, són una invitació a obrir-nos, metafòricament, la carn i deixar-nos portar pels sentiments, les reflexions, els desitjos.

Escrito por
Artículos relacionados
Humor de contrabando

Humor de contrabando

Todos aquellos que seáis amantes de los monólogos, de los monólogos improvisados que se encadenan uno detrás de otro, tomad nota del nuevo espectáculo del actor Traficante de endorfinas. Humor […]

Reinventarse después de los hijos

Reinventarse después de los hijos

Hay un momento crucial en la vida de cualquier padre o madre: cuando los hijos se van de casa y, tras años de dedicación casi absoluta, la rutina cambia de […]

¿Ya estás registrado?
Entrar con email
¿Todavía no te has registrado? Crear una cuenta gratis