La Sala Muntaner ha tancat les seves portes després de 22 anys d’activitat escènica al centre de Barcelona. El teatre s’ha vist molt afectat per la crisi que ha castigat al sector cultural català en els últims anys i està en venda des de fa uns mesos. Aquest és el comunicat que la Muntaner ens ha fet arribar per acomidar-se:
«Amb molta tristor us hem d’anunciar que abaixem el teló per no tornar-lo a aixecar, ja que la Sala Muntaner posa fi a la seva llarga trajectòria de 24 anys com un dels teatres referents de la ciutat. Un camí molt llarg que vam començar la tardor de 1994 apostant per espectacles que en aquell moment no tenien un espai en el panorama teatral de Barcelona. Ens sentíem hereus de grans sales mítiques del segle XX a la ciutat, començant per l’Emporium Cabaret, l’escenari on per primer cop els barcelonins vam descobrir Charles Aznavour: sobre els seus fonaments vam aixecar el nostre projecte. Vam agafar el testimoni d’aquella sala, i ens van inspirar els grans noms del teatre d’aquesta ciutat. Durant dues dècades hem creat riquesa cultural i llocs de treball, hem ajudat a desenvolupar les arts escèniques mentre descobríem talents emergents i donàvem espai a noves lectures dels clàssics de tots els temps».
«La Sala Muntaner ha fet ciutat i ha treballat per a la cultura i la creativitat tots aquests anys. Ara aturem per sempre el nostre pas i deixem que altres en siguin els protagonistes. El guió de la nostra darrera funció ja està escrit. És un text on l’agraïment i l’orgull de la feina feta es barregen per igual, sobretot per persones que amb eficàcia i discreció han donat vida al Teatre del carrer Muntaner: auxiliars, taquilla, logística, promoció, tècnics… molts. Ara, aquest setembre de 2018, quan els actors i les actrius passen full i arriben a la darrera pàgina, hi troben en lletra ben gran una sola paraula, la que diu «final». I així és com arriba l’hora del comiat d’una casa de la cultura i de l’espectacle, que no hauria estat tal sense un públic que ens ha fet grans i ens ha donat la vida. Adéu i gràcies»
