El 21è Circ d’Hivern de l’Ateneu de Nou Barris, dirigit per Joan Arqué i Joan Ramon Graell, parla de la fugida i l’exili fusionant música i circ.
Com podem parlar del drama dels refugiats des d’occident, sense sentir-nos hipòcrites? «Nosaltres podem mirar-nos les notícies mentre fem un cafè i un minut després oblidar-nos-en». Això és el que preocupava a l’equip del 21è Circ d’Hivern de l’Ateneu de Nou Barris -Joan Arqué, Joan Ramon Graell, Deborah Cobos, Jordi Serra, Tomeu Amer, Griselda Juncà, Blai Juanet i Marc Sastre-, que tenien clar que volien que l’espectacle tingués un fort component social. Després d’un debat i un procés de creació col·lectiu, van arribar a la conclusió que la manera més honesta és fer-ho des d’un mateix. Perquè tots fugim en algun moment o altre de la vida, sigui físicament, cap a un país llunyà, o sigui de manera interior. «Fugim de la soledat, dels problemes, de la foscor, de la por. Fugim de la fam, de les guerres, la violència i la mort».
Invisibles parla, doncs, de la fugida a través d’històries personals i col·lectives que es porten a escena mitjançant diverses disciplines de circ -trapezi, escala d’equilibris, roda alemanya i quadrant rus-, música i els textos de Blai Juanet. «M’he plantejat la dramatúrgia des de nosaltres, des d’aquí, des d’un acte d’humilitat i sinceritat. I també amb moltes preguntes. Què agafaríem nosaltres, si haguéssim de marxar?«, explica Juanet, que juntament amb Marc Sastre hi posa la música.
Joan Arqué destaca les possibilitats que dóna el circ per acostar-se a uns fets que sovint «de tanta exposició i sobreinformació als mitjans, acaben esdevenint invisibles«. «El circ és un llenguatge plural, amb moltes perspectives, i que a més ens permet explicar qüestions com l’èxode a tots els públics». Hi coincideix Tomeu Amer, que duu a terme els números de roda alemanya. «El circ ja diu molt per ell mateix, però a més ofereix la possibilitat que el públic en faci la seva lectura. Una escala pot ser una presó o la reixa de Melilla i un vol o una acrobàcia una fugida«.
Griselda Juncà, en el número de trapezi, ha treballat la fugida introspectiva i el dolor. «Hem mirat de mostrar la manera de fugir sense anar enlloc i hem intentat construir un llenguatge diferent amb el trapezi. Normalment al circ, i en especial en la tècnica del trapezi, només es mostra la bellesa, la feminitat o el virtuosisme. Creiem que és interessant expressar el dolor que habitualment s’amaga».
L’ATENEU, EL PUNTAL DE LA DIVULGACIÓ DEL CIRC A BARCELONA
L’Ateneu de Nou Barris porta anys reivindicant i divulgant el circ contemporani. Per les produccions del Circ d’Hivern hi passen cada any entre 8.000 i 9.000 persones. Cristina Tascón, productora de l’Ateneu, explica que per molta gent aquest és l’únic espectacle de circ que veu al llarg de l’any. «En els cinc anys que porto treballant aquí m’he adonat que per molta gent és gairebé un ritual de Nadal. No només trobes moltíssima gent del barri, sinó també famílies senceres que vénen de fora de Barcelona amb la seva carmanyola per passar el dia».
Aquesta és la part més satisfactòria de la seva feina, però també n’hi ha que any rere any suposa hores de suor i llàgrimes. «Cada any intentem que la producció del Circ d’Hivern giri el màxim possible pels teatres de Catalunya, però és molt complicat i no sempre ens obren la porta. Creiem que ha arribat l’hora de fer un pas endavant i picar més alt. Han de ser les administracions qui recolzin el Circ d’Hivern, com ho fan amb d’altres espectacles«.
Text: Mercè Rubia
