Francesc Orella no havia actuat mai, fins ara, en un teatre petit, d’aquells on el públic està a tocar i sent la respiració de l’actor. Aquest va ser un dels al·licients per acceptar el paper que li va oferir el Teatre Akadèmia: Falstaff, el protagonista d’una adaptació de Konrad Zschiedrich que remet a les obres de William Shakespeare de Ricard II, Enric IV i Enric V, a semblança de l’exercici d’Orson Welles a Campanades a mitjanit. L’altre, a banda de l’atractiu del personatge, era poder treballar amb el director alemany, habitual de la sala, a qui considera «un savi del teatre».
L’acompanyen Teresa Vallicrosa, Mingo Ràfols, Emilià Carilla, Mercè Managuerra, Xavier Capdet, Jordi Robles i Jordi Sanosa, a més del mallorquí Rafel Ramis, que ja va participar al Falstaff que Zschiedrich va estrenar al Teatre Principal de Palma.
«Falstaff està molt ben descrit per Shakespeare en les diferents obres que apareix: és un home vital, materialista, enginyós, d’àgil dialèctica i llest. Un noble vividor que qüestiona el poder aferrat a les tavernes i les prostitutes –explica Francesc Orella–. Tot i que és un capità de confiança d’Enric IV, no té el concepte d’honor militar que se li pressuposa, sinó que se’l carrega. És un covard, no li agrada lluitar, es mira els combats de poder de la noblesa des d’una visió crítica». Té, també, un punt feble: «Té pànic a la malaltia i la vellesa, tot l’optimisme que té per les altres qüestions de la vida, aquí es dilueix».
«Tot i que el personatge roba, menteix i enganya les dones, ens agrada. Per què?», es pregunta el director. Ell mateix es dóna una resposta: «Perquè és la vida sense correcció estatal, lluny de moral i escrúpols«. Per Orella és un dels grans personatges de Shakespeare, malgrat que l’autor no li va dedicar cap obra pròpia. «Sempre és un repte posar-se a la pell d’una figura amb tants registres i records a escala emocional i comportament.»
L’obra arrenca quan Henry Bolingbroke, després d’una guerra civil, força el rei Ricard II a abdicar i arriba al tron convertit ja en Enric IV. Al mateix temps, el seu fill Hal passa el temps en companyia de Fastaff i un grup de nobles arreplegats que roben, beuen i es diverteixen allotjats en una Taverna. El rei, Enric IV, desaprova el comportament del seu fill, fins que aquest torna al seu costat per lluitar en la batalla de Shrewsbury. Després de la mort d’Enric IV, Hal és coronat rei i convertit en Enric V. En aquest context, Falstaff espera que l’ascens del seu amic faci que ell li atorgui un càrrec en algun ministeri, però aquest el repudia.
En poques ocasions Shakespeare va plantejar tan clarament la relació entre les obligacions de la política i les ganes desenfrenades de viure. En aquest sentit, Zschiedrich explica que per tal de fer aquesta adaptació ha seguit dues línies: una relacionada amb el poder «sempre lligat a la mort en l’obra de Shakespeare» i l’altra amb la vida, «la de la gent que està fora de la societat», aquella que sovint presenta al bosc i que aquí s’aplega a la taverna. Segons Orella, el muntatge també mostra la traïció de l’amistat, el distanciament de Falstaff amb el príncep Hal i com per culpa del poder i l’ambició, l’amistat es trenca. L’obra, que es podrà veure fins al 20 de març, esdevé així una gran tragicomèdia sobre les febleses humanes amb punts de picaresca i escenes desbordants de taverna i vida popular.
Més informació, horaris i entrades a:
Fotografies: David Ruano
