Per Claudia Brufau / @claudiabrubo
L’Eulàlia Bergadà posa en dansa la fascinació que sent per les pedres precioses i els metalls. El 2016 la coreògrafa i ballarina mallorquina va explorar aquest univers lluent a Gold Dust Rush, un quartet en el qual la plasticitat de l’or abraçava una viatge delirant. Ara es proposa explorar el paisatge brillant i enlluernador de la imperfecció dels diamants a Very Very Slightly (VVS), un espectacle que presenta al Mercat de les Flors (co-productor de la peça) de l’11 al 13 de desembre. Aquesta gemma li serveix com a metàfora per obrir una pista de ball en la qual moviment, música i projeccions de vídeo conviden al públic a una experiència sensorial.
Com a coreògrafa i ballarina, l’Eulàlia Bergadà té una extensa formació en dansa clàssica i contemporània i és graduada en coreografia per l’Institut del Teatre. Ha creat diverses peces per a grup i solos com Flying pigs (2015), The sinners (2016), peça finalista al Concurs Coreogràfic de Hannover, Gold Dust Rush (2016) o Nixie (2018). Very Very Slightly és la primera coreografia en la qual ella no balla. A nivell plàstic, Bergadà sempre impacta pel glamour de la seves posades en escena –seria una bona creativa d’anuncis de perfums i rellotgeria cara. Però, no us deixeu enganyar per aquesta pàtina luxosa, perquè darrere sempre hi ha una recerca transversal a cavall de la investigació coreogràfica, un imaginari visual i poètic ric, i unes ganes de compartir vivències i sensacions a través de l’empatia cinètica (el tipus d’empatia que desperta el moviment).
El títol de la coreografia pren el nom de les sigles VVS (very very slightly) que serveixen per anomenar uns diamants amb poques impureses en el seu interior. Bergadà articula l’espectacle en tres capítols: Flawless (sense imperfeccions), Included (Inclòs) i Refraction (refracció), com si es tractés d’un procediment de laboratori per posar el microscopi sobre les formes que fan i desfan les tres ballarines –Evelyne Rossie, Olga Clavel i Maria Torrents. Bergadà pretén fer lluir l’energia que contenen els cossos a partir d’un llenguatge corporal ampli –des de línies clàssiques, la distanció del cos en un context de ball social, inspiracions del ioga, etc– que s’expandeix sota la música electrònica de Marc Naya en juxtaposició unes projeccions.
Ras i curt, Very Very Slightly pot ser una experiència sensorial molt necessària en una época de sobredosis de pantalla, sofà i manta.
Més informació i entrades:
