El col·lectiu _E M P I R I C_ és una plataforma d’experimentació entre disciplines artístiques. Presenten Protocol#7 dissabte 4 de novembre a l’Antic Teatre, una iniciativa de les ballarines i coreògrafes Anna Romaní i Sonia Fernández. El punt de partida és molt senzill i fructífer al mateix temps: què passa si ajuntem durant un dia tot de creadors i artistes diversos amb l’objectiu de presentar al capvespre el fruit de la trobada. Un intercanvi de coneixements amb un protocol de funcionament específic. Amb convidats diferents. El resultat és una amalgama ben particular, única i irrepetible, on la llibertat dins de les regles pactades en cada ocasió genera infinites idees de les quals l’espectacle final n’és una opció possible.
És un joc. Una condició de possibilitat. Es demana dels participants ganes d’experimentar, entusiasme per generar sinergies, immediatesa, interès per reflexionar sobre la pràctica creativa i per la transversalitat. Es confirma per a l’Antic la participació de Marián de la Chica, David Franch, Michel Coppé, Arantza López Medina, Maria Maggi, Adeline Thery (Adeline & Nicolas),Txalo Toloza i Semolina Tomic. Es reuniran de bon matí, coneixeran les normes del procés creatiu i mínim en dues ocasions al llarg de la jornada analitzaran on es troba la creació col·lectiva que estan fent plegats. A les 20:30 hores serà el moment de compartir amb el públic l’obra resultant i les experiències viscudes.
El 2017 han pres part en aquests intercanvis una quarantena d’artistes. L’experiència acumulada, amb tres anys de bagatge, ha permès encetar una línia d’investigació relacionada amb els nous models metodològics de treball de grup, allunyats de la lògica de construcció de productes culturals de consum estàndard. La pròpia naturalesa efímera de la representació dona aquest qualitat al projecte. Sempre amb el cos al centre de l’experiment, però sense que el moviment sigui el protagonista principal. Es tracta de focalitzar en el caràcter (a)disciplinari: des del moment en què els llenguatges es connecten entre ells, es fuig de cap centralitat. Alliberats d’aquella pressió, pensen i actuen en favor de la utilització de les lleis estipulades per a la sessió on han acceptat participar i només amb la voluntat de trobar espais de sintonia suficients que facin viable configurar allò que volen transmetre.
I de tot plegat, el més sorprenent, és la reacció dels espectadors: poc avesats a aquesta dinàmica, saben valorar l’esforç que representa. En primer lloc perquè ensenya un procediment de gestió de la diversitat envejable: músics, actors, ballarins, intèrprets tots ells amb mirades divergents sobre el fet escènic però que conjuguen en unes poques hores. D’altra banda per l’especificitat de la proposta, a la qual assisteixen com a observadors privilegiats d’un esdeveniment que no es tornarà a repetir igual enlloc.
Text: JORDI SORA
