El Palau de la Virreina té una nova inquilina. La seu del Grec Festival de Barcelona acull, des d’aquesta primavera, la historiadora de l’art, musicòloga i gestora cultural Leticia Martín (Granada, 1978). Martín va guanyar el concurs per dirigir aquest gran festival d’arts escèniques de la ciutat durant els pròxims cinc anys. El seu projecte va ser el més ben valorat, i haurà de gestionar un pressupost que s’estima en uns 3,5 milions d’euros. Ens rep il·lusionada, explicant que vol que el certamen generi “espais per a l’emoció, despertant la curiositat del públic i oferint regals per a l’ànima”.
Leticia Martín
Amb un perfil professional polifacètic, Leticia Martín és una experta en fer funcionar tant companyies alternatives com institucions culturals públiques i privades, com la Fundación SGAE, l’Editorial Tritó, els Teatros del Canal de Madrid o el Festival Internacional de Música y Danza de San Lorenzo del Escorial. En els darrers anys, ha estat adjunta a la direcció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on també exercia com a directora de producció. Ara, aquesta entusiasta i veterana gestora prepara un Grec amb els següents ingredients:
Fidelitat al llegat artístic del festival
Leticia Martín es defineix com una espectadora de tota mena d’espectacles, un esperit que marcarà el festival amb una programació que “no tindrà canvis transcendents” respecte a les línies dels seus predecessors. La transició amb el darrer director, Francesc Casadesús, ha estat “molt tranquil·la i còmoda”. Junts han treballat per mantenir les relacions artístiques i institucionals amb el sector professional i altres festivals nacionals i internacionals. Martín promet una programació exigent en qualitat i “molt transversal” perquè arribi a tota la ciutat. Hi haurà espectacles per als fidels del festival, però també per atraure un públic que mai hi ha assistit.
Tot i tenir carta blanca per programar, Xavier Marcé, Regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, ha afirmat que “en aquesta casa no es donen instruccions artístiques de cap mena”. L’única excepció és l’acte inaugural, on apunta que s’ha de fer pensant en un «fals públic» on predominen els compromisos institucionals.
Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives
El model de festival, a debat
El model del festival torna a ser objecte de debat. Concentrar els espectacles internacionals a Montjuïc contribueix a elititzar el Grec? Confon al públic? Segons Marcé, és difícil equilibrar “l’efecte festival” amb la temporada escènica d’estiu de la ciutat. Tot i que el nombre d’espectacles s’ha reduït progressivament per fer-los assumibles (de 140 a 80), la distribució de la programació planteja un “debat complex”. L’Ajuntament aposta per descentralitzar el festival, però sempre amb propostes artístiques que tinguin «personalitat pròpia», i no només per generar una «sensació de festa» als diversos barris de la ciutat.
Propostes contemporànies sense etiquetes
“No hi ha una contemporaneïtat correcta; la modernitat no és una línia artística en si mateixa”, diu Martín. El nou Grec serà una casa per als llenguatges contemporanis, avantguardistes o radicals, però també per a propostes més convencionals. Martín rebutja etiquetes com “híbrid”, ja que poden condicionar la percepció del públic. En lloc d’això, el festival emfatitzarà la comunicació de les peces per fer-les més accessibles.
Pluralitat, compromís i produccions internacionals
El Grec apostarà per una programació plural, amb artistes d’arreu del món i propostes específiques que despertin interès pel contrast. “Quan ordenes una biblioteca, fas que un llibre et porti a voler llegir el següent”, explica Martín. En aquesta línia, no hi haurà un leitmotiv fix per al festival, però sí una programació compromesa amb la societat. Entre els plats forts ja anunciats hi ha The Hours, de Michael Cunningham, amb l’Internationaal Theater Amsterdam, i el tríptic Teatres de Campanya de Marc Salicrú.
‘The Hours’ de Michael Cunningham
Compromís amb la ciutat i els artistes
Lluny de ser un mer espai d’exhibició, el Grec vol ser un motor cultural que impulsi el teixit creatiu local. Martín treballarà per reforçar les col·laboracions amb artistes ja consolidats, com Marcos Morau, però també per donar oportunitats als joves talents. Conscient de les incerteses econòmiques que es presenten, aposta per enfortir les relacions publicoprivades i coordinar-se amb altres institucions per assegurar que les produccions no només siguin sostenibles, sinó viables a mitjà i llarg termini.
