Televisió de Catalunya posa a la vostra disposició diferents pel·lícules basades en obres de teatre que han triomfat a la cartellera. Aquí les teniu:
El nom, dirigida i protagonitzada per Joel Joan amb actors i actrius com Sandra Monclús, Xavi Mira, Mireia Piferrer, Sergi Vallès, Abril Illa i Jan Bové.
Vicenç està a punt de ser pare per primera vegada als 40 anys. Quan el conviden a sopar a casa de la Isabel i el Pere, la seva germana i el seu cunyat, es retroba amb en Claudi, un bon amic de la infantesa. Mentre esperen a l’Anna, la companya del Vicenç, que té per costum arribar tard, li fan tota una sèrie de preguntes sobre la seva paternitat i tot el que comporta sense perdre mai el sentit de l’humor. Quan, de sobte, li pregunten si ja ha triat un nom per al seu nen, la seva resposta els deixa a tots bocadabats.
Vilafranca, de Jordi Casanovas amb actors i actrius com Joan Pera, Lluïsa Castell, Carme Sansa, David Bagés, Georgina Latre, Laia Manzanares o Marc Rius, entre altres.
Una família es reuneix per celebrar la festa major unida al voltant del pare que pateix Alzheimer. Però la progressiva desaparició d’aquesta figura i del seu lideratge fa aflorar totes les rancúnies, tots els secrets i totes les frustracions de cada membre de la família.
Res no tornarà a ser com abans, de Carol Lòpez amb actos i actrius com Dolo Beltran, Andres Herrera, Olalla Moreno i Andrew Tarbet.
Dues parelles que viuen i treballen a Barcelona ens serveixen per parlar d’una vida que podria ser la nostra, però que no és la nostra. Quatre actors que parteixen d’ells mateixos, però que no són ells mateixos, per encarnar quatre personatges amb problemes que els resolen amb altres problemes. Res no tornarà a ser com abans és gairebé un fals documental sobre dues parelles que es mostren tal com són, amb els seus desitjos i les seves contradiccions. Un fil argumental per parlar de tot i de res: del que volem que passi i no passa, del que no desitgem i arriba, dels secrets que guardem, de la por de créixer i també -per què no?- d’alguna traïció.
El mètode Grönholm, de Jordi Galceran amb actors i actrius com Jordi Boixaderas, Lluís Soler, Jordi Diaz i Roser Batalla.
Els quatre últims aspirants a un càrrec executiu en una multinacional sueca de mobles i bricolatge són reunits per procedir a la fase final del procés de selecció. Estan sols en una sala de reunions de les oficines centrals, els quatre junts, i són observats per psicòlegs de l’empresa a través de càmeres ocultes. Mitjançant sobres els arriben les instruccions d’una sèrie de proves d’enginy i simulació a què s’han de sotmetre per avaluar la seva personalitat. Els candidats, disposats a tot, es rebaixaran fins a l’extrem d’acceptar les situacions més grotesques, extravagants i indignes per aconseguir el seu objectiu: el lloc de treball somiat.
Desclassificats, de Jordi Galcerán amb actors i actrius com Emma Vilarasau, Abel Folk o Toni Sevilla, entre altres.
Una prestigiosa periodista s’enfronta al repte més important de la seva carrera: el President del Govern s’ha vist presumptament implicat en un afer aberrant i ella l’ha d’entrevistar per descobrir la veritat. Però l’astut Secretari de Premsa del President no li ho posarà fàcil. Minuts abans de l’entrevista, la protagonista es veurà sotmesa a un maquiavèl·lic joc d’equívocs i paranys que la faran dubtar dels seus principis ètics i professionals. La veritat? És el que ella busca. Però potser al final de l’obra descobrirà una veritat inesperada. No pas sobre el President, sinó sobre si mateixa.
Germanes, dirigida per Carol Lòpez amb actors i actrius Amparo Fernández, Maria Lanau, Nora Navas, Aina Clotet, Marcel Borràs, Paul Berrondo o Carles Flavià, entre altres.
El patriarca d’una família amb tres filles mor a la casa familiar. Aquest és el punt de partida de la pel·lícula «Germanes» (2011), on ens trobem amb una mare que s’ha d’enfrontar a una nova vida, tres germanes, un fill adolescent, un marit que és exmarit, i un autèntic príncep blau. Una família que s’amaga sota l’aparença d’una certa normalitat i que es retroba al cap d’un any per celebrar l’aniversari de la mort del pare. Tothom té els seus petits secrets que, de mica en mica, es van revelant, fins i tot, alguna perversitat.
