Todo lo que necesitas para ir al teatro

Yo maté a mi hija: «Jo l’he creat, jo la destrueixo”.

Yo maté a mi hija
23/03/2015

Un nou èxit a la Sala Muntaner !!!

“Yo maté a mi hija” es  una obra basada en un un fet real , escrita per Carmen Domingo (escriptora destacada en assaig històric, especialitzada des de la II República  fins  la postguerra) i dirigida per en Pep Molina.

L’Aurora des que era petita i el seu pare li va regalar una nina, va voler tenir una joguina que fos de carn i ossos . Va començar fent-se càrrec i educant al fill de la seva germana soltera, en Pepito, aconseguint fer d’ell un nen prodigi (amb tan sols 3 anys  tocava el piano d’una manera increïble); però li serà arrebatat per poder seguir els seus estudis per Europa; és llavors quan   decideix engendrar ella mateixa un fill, pensa que d’aquesta manera, ningú li podrà prendre. Aurora va triar un pare biològic per un sol fi, engendrar una criatura amb la idea de  convertir-la en el primer exemplar de la  raça humana, una millora per aconseguir la prosperitat del país i la d’un mon millor. L’eugenesia.

Hildegart Rodríguez va ser una noia prodigi. Als tres anys ja escrivia i als vuit parlava sis idiomes. Als disset va acabar els estudis de dret i als divuit quan va ser assassinada, estava estudiant medicina. Va ser membre molt activa del PSOE i després del Partit Federal. Va morir mentre dormia quan la seva mare li va disparar quatre tres i la va matar. Va considerar que Hildegart havia sigut un “experiment fallit” i com era el seu projecte va decidir destruir-lo. “Jo l’he creat, jo la destrueixo”.  L’Aurora va declarar que no estava boja, que va matar a la seva filla conscientment del que estava fent.

Un fet real.Un text que t’atrapa des del principi fins al final. Molt bones interpretacions, especialment la de la Teresa Vallicrosa, que ha estat magnífica en el seu paper de l’Aurora, interpretant a la perfecció el paper d’una dona inteligent, culta, freda, calculadora, paranoica i superba, que amb  la seva mirada, l’expressió del seu rostre i  les seves mans ens han transmès moltíssim. La posada en escena és senzilla però efectiva amb una bona il·luminació de Mario Gas i de fons la música de José Rodríguez Carballeira, conegut com Pepito Arriola, el  nebot prodigi de l’Aurora.

Una obra totalment imprescindible!!!

← Volver a Yo maté a mi hija