Entrem a la sala, plena de gom a gom, i veiem una enorme cortina a l’escenari, només un petit espai obert ple de marques blanques a terra, i comença l’espectacle amb tots dos actors sortint en calçotets i donant voltes davant i darrere la cortina mentre es van vestint, un d’ells amb sabates de taló de dona, és com si tinguessin pressa per estar a punt. Es tapen la cara amb unes caràtules de discs de vinil, un de Dvorák, l’altre de Conchita Piquer i aquí ja comencem obertament a riure. Cau la cortina i es van intercalant números de circ, equilibrisme, «animals» i pallassos, sense pronunciar cap paraula.
No és un espectacle al 100% de circ, tampoc és un espectacle únicament còmic, es tracta d’una nova proposta de creació on es barreja tot i que ens ha fet passar una molt bona estona.
Una proposta que ens ha agradat molt.
La nostra crònica sencera es pot llegir, si cliqueu AQUÍ.