Y ME MORÍ beu de les fonts dels contes populars mexicans i emmarca l’acció en el Mèxic rural dels anys 50. No és només una reflexió sobre la mort sinó que ens parla de la fragilitat de l’esser humà i de la seva capacitat per intentar superar les dificultats, de vegades perseguint fites impossibles.
A partir de textos clàssics d’Horaci, Torres Villarroel, Rubén Darío o Bécquer, la investigació de com realitzar adaptacions dinàmiques d’aquests textos i incardinar-los amb la narrativa popular, ens ofereixen un projecte molt treballat on es barregen diversos elements teatrals i l’alegria i ganes dels tres joves actors.
Una posada en escena d’un gran dinamisme marca tot l’espectacle, amb uns taüts «convertibles», i uns murs que van canviant segons el moment. Els actors que canten, ballen i parlen, que canvien el vestuari, que entren i surten.
Aquest dinamisme i els canvis de mon, de l’humor i la festa del cabaret a la seriositat de les reflexions dels morts, ha provocat en nosaltres, espectadors, algun daltabaix receptiu, ja que l’espectacle comença molt dalt i amb una força brutal, però malauradament a mesura que passa el temps fa una davallada a mitja representació, malgrat que asortosament consegueix remuntar; ens ha agradat el que hem vist i hem rigut força, malgrat que el resultat general ens ha resultat un pèl desigual.
Una «gamberrada» molt divertida i original.
Per veure l’article original sencer, només cal clicar en aquest ENLLAÇ