Alguns diuen a la tercera, però avui ha estat a la segona, perquè jo aquesta obra ja l’havia vist i ni me’n recordava. Aleshores la vaig valorar amb un sol aplaudiment, però és que la van fer en alemany i el sobretitolat no funcionava; toma! http://bit.ly/1Jn8PcR Avui ha anat diferent, i a fe de Déu que aquesta canalla que fan Wohnwagen a la Seca l’han muntat grossa. Ho han fotut tot de potes enlaire, com si per la sala Joan Brossa hi hagués passat un tornado… o una companyia de teatre postmodern, i entre un dimoni que no calla, una fada que és un «fado», una una bruixa molt dolenta que està mol bona… continuo? una parella que s’han enamorat…
Aneu a veure-la; val la pena com a mínim per variar perquè és teatre molt poc convencional i els actors ho fan molt bé i s’hi deixen la pell. Ah! i aquesta vegada la fan en català i castellà, apart d’un monòleg en que un àngel que és una noia — no havíem quedat que els àngels no tenien sexe?— el deixa anar en sis idiomes, però es segueix bé.
Crítica completa » http://bit.ly/2grl1S0