Una disputa insuperable

Els amants del teatre de les idees esperem les obres filosòfiques amb candeletes. I donada l’escassetat del gènere, quan arriben oportunitats com La disputa, no les podem deixar perdre. A més, el bon record –i llunyà –del Encuentro entre Descartes y Pascal joven, protagonitzat també pel Josep Maria Flotats, era un bon motiu per augmentar les expectatives de La Disputa. Aquí, com també en el Encuentro, ens trobem amb dos filòsofs rivals – o potser més ben dit: amb corrents de pensament oposades– que es trobaran cara a cara. El motiu de l’encontre –i de la disputa– entre Voltaire i Rousseau és el següent: s’està circulant un pamflet anònim que assenyala amb a Rousseau amb acosacions lletges –però certes?– i aquest n’està cercant l’autoria. Tot i que això és tan sols el pretext que encendrà el nucli de l’obra: la raó contra l’emoció, la societat contra la naturalesa, la Il·lustració contra l’educació lliure. Un text deliciós de Jean-François Prévand on les dues posicions dels dos filòsofs del Segle de les Llums queden ben sustentades i que interpreten amb una solvència extraordinària Pep Planas i un incontestable Josep Maria Flotats. Des d’aquí li envio una sol·licitud – o un pregària–: que arribin moltes disputes més. Crec que el teatre ple i dempeus amb qui valg compartir funció hi estaria d’acord.