Per sisè any consecutiu El Molino celebra el BURLESQUE Festival, un dels festivals més importants de Burlesque de tota Europa.
Talent, seducció, diversió, erotisme i risc. Plomes, brillantors i purpurina. Creativitat i talent.
Burlesc festival neix al 2011, i ha estat la plataforma de grans artistes, com Miss Banbury Cross,La terremoto de Alcorcón, Catherine D’Lish, emma Milán o Úrsula Martínez…
Aquest any hi podeu veure en Juli Bellot com a Mestre de Ceremònies i a la Lady Molino (Vanessa García) capitanejant al Team Molino (Roger Salvany, Juli Bellot, Maite Fernández, Aina Torné, Geni Sánchez i Sebastian Yannucci). I dues estrelles internacionals, la italiana Miss Scarlett Martini (número 2 al ranking europeu) i a l’hongaresa Miss Melitta Honeycup, que des que el 2008 va començar la seva carrera a Londres, cap element no se li resisteix: cèrcols, barra o teles.
Espectaculars els números d’acrobàcia que ens ha mostrat l’elàstica Melitta Honeycup: “La núvia abandonada” i “El pallasso negre” on barreja circ aeri (cintes de seda i cèrcol ) amb burlesque. Dos números realment magnífics, molt sensuals i del tot elegants. Espectacular !!!
La Scarlett Martini ha fet un parell de números de burlesques clàssic amb tocs d’ironia, un amb globus i un altre on fa un homenatge al món del circ. Les seves actuacions no m’han acabat de convèncer.
La Vane o Lady Molino com és més coneguda, ens ha deixat amb la boca oberta en el seu número fent de lleona. És sexy, elegant, sensual, eròtica,…, un cos que es fa mirar !!!
Increïble l’actuació de la ballarina Aina Montmartre, en una imitació de la Betty Boop (la primera noia flapper que va traspassar fronteres). Realment meravellós !!! Aquest número i el de la Maite Fernández ( convertida en una nina mecànica), van ser els més aplaudits pel públic.
El moment que més vaig riure… va ser quan en Roger Salvany i Sebastián Yanucci van treure a alguns espectadors a ballar. A mi em venen a buscar … i em moro de la vergonya!!! .És realment increïble com hi ha gent que participa sense cap mena de vergonya en aquests shows (Chapeau!!! per ells). Per una vegada estic contenta d’arribar justeta a un espectacle i que la Platea estigués plena. Vaig haver de pujar al pis de dalt. Quina tranquil·litat i quin luxe. Una visibilitat perfecta, i la gran sort de tenir al meu costat al gran Jaume Figueras.
Si voleu passar una nit diferent… acosteu-vos al Molino i deixeu-vos seduir.