Quatre personatges i les seves paraules, juntament amb un joc d’il·luminació ben encertat, ens transporten a les seves vides buides, a un espai on se’ns convida a escoltar i deixar-se endur per les emocions de les quatre persones.
Un muntatge de La Perla 29 que em va donar unes hores de connexió absoluta amb les històries que es presenten. La manca de moviment dels actors pot causar impressió al principi, però aporta un gran pes i significat als petits moments que hi ha interacció amb l’espai, convertint-los en moviments imprescindibles.
Aquesta lentitud fa que l’argument es dramatitzi i permeti als actors transmetre el pes del que estan explicant.
Una proposta que em va sorprendre i captivar, entenent perfectament el patiment dels personatges.
Una bona oda al suport que les persones ens podem arribar a aportar, ni que sigui amb una sola abraçada.