La indústria del cinema, i en concret la de Hollywood, ha donat per moltes històries sobre l’ambició i la manipulació, sent exposades a través de diferents formats, entre els quals predomina la seva presència en els audiovisuals. L’obra que ara se’ns presenta al Borràs va ser escrita per David Mamet fa gairebé tres dècades, però el món del cinema no seria un tema puntual en la seva trajectòria, sinó que l’ha revisitat en diverses ocasions posteriors, com per exemple en els guions de La cortina de humo o State and main. Així, tot i que la temàtica continua estant totalment vigent, potser és cert que l’espectador ja ha vist en diverses ocasions ficcions al voltant d’aquesta i el que podria tenir un efecte misteriós i novedós al conèixer que s’amaga darrera de les pel·lícules que veiem, segurament ara ja no hi és. Malgrat això, la força del relat fa que l’espectador es quedi atrapat en una història que va més enllà dels negocis de Hollywood, mostrant temes com la moralitat versus els negocis, la qualitat versus la comercialitat, l’amistat en els negocis, l’ambició, la manipulació, les relacions de poder o els sentiments versus la feina, per exemple.
La direcció de Julio Manrique és un dels punts forts del muntatge, aportant la força i el dinamisme necessari a la funció, malgrat una primera part excessivament monòtona i lenta a causa del text. Així, després d’una bona arrencada, vindria una part en què la història s’estanca, produint-se una sèrie de repeticions constants que fan que l’espectador vagi sortint lentament de l’obra per tornar a connectar més tard i deixar-se emportar pel torrent final que Manrique construeix de forma brillant, amb una direcció d’actors excel·lent i un dinamisme frenètic carregat d’intensitat. A més, encerta a l’hora d’aportar audiovisuals a la funció, aconseguint fer més fluides les transicions i dotant la peça de personalitat pròpia, juntament amb la selecció i la utilització de la música, així com amb un ús apropiat de l’espai, que l’agranda i l’empetiteix segons les necessitats del moment. Per últim, cal destacar unes excel·lents interpretacions dels tres actors, aconseguint sostindre l’obra fins i tot en els moments més baixos i fent que sortim del teatre amb un molt bon gust a la boca.