Després de fer gira per molts teatres de Catalunya, per fi arriba a Barcelona Un menú tancat, la darrera obra de Jordi Casanovas.
Sota la direcció de Llàtzer Garcia, tres grans intèrprets Joan Arqué, Roger Coma i Òscar Muñoz, els encarregats de donar vida a l’Oriol, l’Eduard i en Mateu, els tres protagonistes d’aquesta divertidíssima comèdia.
Tres amics es reuneixen, com cada dos mesos, en el restaurant de l’Oriol, un reconegut xef amb dues estrelles Michelin, per sopar el menú que ha preparat per a la trobada. En aquesta ocasió, l’Oriol ha creat un menú on cada plat, està especialment dissenyat per cada un d’ell. Uns plats que els fa viatjar a moments viscuts, records i emocions. Un sopar on cada plat es converteix en una metàfora de la vida dels tres protagonistes.
Reaccions inesperades, contradictòries, sorprenents. Confessions, canvis, acceptacions.
Una posada en escena encertada.
Unes interpretacions sensacionals.
En Roger Coma que sempre ens regala moments molt divertits, en aquesta ocasió ens ha fet emocionar i remoure. En Joan Arqué ha estat sensacional, sempre l’he vist fent papers divertits, i m’ha sorprès moltíssim veure que bon actor que és fent un personatge més seriós. De l’Òscar Muñoz només puc dir que, com sempre, ha estat genial. De fet, és al que, al llarg de la seva trajectòria professional, l’he vist fer més registres diferents.
Un menú tancat ens parla de l’amistat, del pas del temps i de les emocions des d’una mirada masculina contemporània, trencant amb estereotips sobre la masculinitat tradicional i patriarcal, la de: «els homes no ploren«.
Els homes no ploren?
Jo he vist plorar al meu germà, al meu fill… Però sempre s’han justificat. «Ploro de ràbia». «Necessitava buidar». » No vull fer pena»
Les emocions hi són, sempre hi han estat. Totes les persones tenim les mateixes necessitats, els mateixos sentiments.
Per què quan un home plora s’avergonyeix o demana perdó?
Per què no sabem reaccionar quan un home plora?
Per què se n’han d’amagar davant la necessitat de plorar?
Per què creu que si el veuen plorar, li tindran pena?
La pregunta que l’Oriol fa als seus amics: Com és que no ens hem vist mai plorar?
La pregunta que em va fer un dia la meva cunyada: Has vist plorar a en Jaume?
Sí, l’he vist plorar. Moltes vegades. Davant meu, d’amagat a la gent, en la intimitat.
Un menú tancat és assumir que en la vida hi ha bons i mals records, que plorar, dir t’estimo i abraçar-nos és necessari, que totes les persones tenim sentiments i que l’amistat és molt important.