Un dia qualsevol → La Villarroel
18/07/2019
Viure intensament malgrat l’edat

Amb moltes ganes vam anar ahir a La Villarroel per tal de veure la nova proposta de Les Antonietes, UN DIA QUALSEVOL, emmarcada dins del Festival Grec 2019.

El passat dia 31 de maig ens va ser presentada en la roda de premsa del Festival Grec “Companyies Catalanes” (vegeu aquella ressenya), i ens van comentar que amb aquesta obra de creació pròpia, la companyia celebra els 10 anys dalt dels escenaris.

Les Antonietes va néixer en 2007 amb Maria Ibars i Annabel Castan. L’any 2009 es va incorporar Oriol Tarrasón que és des d’aquell moment el director habitual.

UN DIA QUALSEVOL és una comèdia creada i dirigida per Oriol Tarrasón que mostra el debat que apareix quan ens fem grans: viure intensament fins a l’últim moment, … o be deixar-se arrossegar pel desenllaç previsible. L’ajudantia de direcció és de Martí Torras Mayneris.

A la residència Bon Repòs, els dies se succeeixen un darrer de l’altre, i un dia qualsevol és llarg i avorrit. Els seus hostes viuen pendents dels dinars i de les pastilles. Juguen al dòmino o fan figuretes de plastilina. L’Ernest (Quimet Pla) i el Mateu (Pep Ferrer) són dos dels avis que comparteixen habitació i discuteixen constantment. Una rutina que només s’altera quan un dels avis mor o si entra un de nou a la residència.

Té setanta-set anys i es diu Marta. O, com a mínim, així li han dit, fins ara. Però ella sempre s’ha volgut dir Solange. Aprofitant que el marit acaba de morir i ha hagut de traslladar-se a la residència Bon Repòs, ha decidit canviar-se el nom. Solange és molt més elegant.

Solange és l’Imma Colomer.

Ella i les seves ganes de viure provocarà una reacció en els dos amics que els farà sortir de la rutina en la qual viuen i alterarà el normal funcionament de la residència amb la complicitat encoberta de la Rosa (Annabel Castan), una de les cuidadores.

Una proposta que pretén apropar el públic a una realitat que molt sovint incomoda, donant veu a un col·lectiu que no volem veure. UN DIA QUALSEVOL incideix en la soledat dels protagonistes, obligats a viure, voluntàriament o no, lluny de les seves famílies i de les seves llars.

Un col·lectiu de persones que viuen amb por i tristor l’última etapa de les seves vides, envoltats de la malaltia i la mort, unes persones que viuen instal·lades en els records i que esperen infructuosament les visites dels fills o néts.

Però l’arribada de la Solange farà que tot es revolucioni, que es plantegin temes a priori tabús, com parlar entre ells del sexe, de la soledat, de la mort digna, de les famílies, de l’amistat…. i es qüestionin quina és la vida que volen portar en endavant. Unes actituds que xoquen frontalment amb altres membres del col·lectiu i amb una institució que busca el control i la rutina entre els seus “hostes”.

Un gran treball dels quatre actors protagonistes, sense poder deixar de manifestar la nostra especial admiració cap a l’Imma Colomer que ens atrapa sempre amb la seva naturalitat interpretativa. Els dos excel·lents personatges masculins, de Pep Ferrer i Quimet Pla, ens han fet riure de valent amb les seves sortides, les seves malifetes entre ells i la sorpresa que mostren davant de la revolució que representa la Solange. Més continguda perquè el seu paper així ho demana, una magnifica Annabel Castan.

Quatre actors, que han estat magníficament acompanyats per “autèntics residents de la Residència Bon Repòs“, Mari Carmen de la CruzAna Escobar, Maria Fans, Juli Hernández, Sara Martínez i Isabel Torres, que han interpretat els seus propis personatges.

Una posada en escena molt àgil amb un gran treball en el moviment dels actors de la mà de Sebastiàn Garcia Ferro, espai i vestuari de Joana Martí, caracterització de Txus González, llums d’Iñaki Garz i so de Jordi Agut i Jaume Vergé.

Una proposta en clau de comèdia, amb un text esplèndid, que posa el punt de mira en la vellesa, en les persones de l’anomenada tercera edat que, amb les seves limitacions malgrat que tenen encara moltes ganes de viure i gaudir de la vida. I ens mostra també la cara amarga de la vida quan la mort decideix escollir persones encara molt joves.

Una proposta que paga la pena i que estarà a La Villarroel fins al 28 de Juliol.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 

 

Todo lo que necesitas para ir al teatro

Un dia qualsevol

A partir de 18,00€

Comprar Entradas
Un dia qualsevol

Después de su buena acogida durante el pasado GREC 2019 Festival, La Villarroel recupera Un dia qualsevol de la companyia Les Antonietes. Una comedia escrita por Oriol Tarrasón que narra la història de Solange y su nueva via en una residencia de la tercera edad.

Sinopsis

Tiene setenta y siete años y se llama Marta. O, como mínimo, así la han llamado hasta ahora. Pero ella siempre se ha querido llamar Solange. Aprovechando que su marido se acaba de morir y ha tenido que trasladarse a la residencia Bon Repòs, ha decidido cambiarse el nombre. Solange es mucho más elegante.

En la residencia, conocerá a Ernest y Mateu. Dos abuelos que desgraciadamente se han acostumbrado a aburrirse y discutir pasillo arriba, pasillo abajo.

La influencia de la Solange y sus ganas de vivir en la apatía de los dos amigos acabará provocando un montón de situaciones absurdas y divertidas que complicarán y de qué manera, la vida de la Rosa, la directora de la residencia.

Cómo dice uno de los personajes: “la vida es demasiado corta para vivir solo ciento años”

Vídeo
Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • Josep Oliva Sasé
    12345

    Inclosa dins la programació del Grec ahir a La Villarroel vam estar veient aquesta obra escrita i dirigida per Oriol Tarrasoni que és alhora el director de la companyia que la representa, Les Antonietes. En clau de comèdia ens situa en una residència d’avis per tractar el tema de la vellesa. Tot i que se’ns presenta de forma hilarant i ho aconsegueix perquè la platea no para de riure, no amaga el rerefons àcid del tema i encara que sense aprofundir es parla d’eutanàsia, hipermedicació, la decadència en el sexe, la soledat, la relació o no relació amb els fills i molt més. Tot comença quan arriba a la residència un nou hoste, la senyora Solange que amb la seva vitalitat i ganes de viure capgira la monòtona vida que fins llavors regia a la llar d’avis i que porta de cap a la infermera que està al càrrec. El text està molt bé teixit i tot i que en algun moment cau en la broma fàcil dóna per passar-ho molt bé, però sobretot per reflexionar en sortir al carrer. Tarrason no podia escollir millor actriu que Imma Colomer per al personatge de Solange que està immensa i el broda. Genials Pep Ferrer i Quimet Pla i magnífica Annabel Castan com a infermera. M’ha semblat fantàstic el comptar amb la col·laboració de sis residents reals de la Residència Bon Repos del Passeig Sant Joan per actuar com a figurants fet que els haurà donat un xut de positivitat i ganes de seguir endavant. Molt recomanable

    28/07/2019
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    Un crit de llibertat, un al·legat contra la fatalitat de fer-se vell. Una obra en clau de comèdia que incideix en el tema de la vellesa, les seves limitacions i el paper de les persones de la tercera edat en la societat del present. Una comèdia crepuscular i lluminosa que, a partir del que tenim davant del nas, ens ensenya allò que no som capaços de veure. O que fem veure que no veiem. Una obra plena de rialles però també de llàgrimes plenes de tendresa. Lliçó de vida i de teatre. Com he xalat amb l’obra! https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/07/11/un-dia-qualsevol/

    12/07/2019
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Nunca entenderé porque no hacen más películas y obras de teatro centradas en las personas mayores. Ellos han vivido mucho y nos pueden contar mucho.
    Les Antonietes nos traen una obra que intenta poner remedio a esto. Aquí los protagonistas son jubilados en una residencia. Allí encerrados vemos pasar sus días tristes y aburridos. Hasta que entra por la puerta Solange, una nueva huésped recién viuda que ha llegado para revolucionar la residencia.

    Con la obra he reído (mucho) y he llorado. Digamos que es una comedia dramática.
    Los actores principales nos atrapan con sus personajes (sobretodo Quimet Pla en estado de gracia. Divertidisimo! E Imma Colomer radiante y pletórica de alegria. Da gusto verla)
    Mención aparte de los figurantes anónimos. Todos ellos personas mayores creo que sin experiencia profesional en el teatro pero que son imprescindibles para la buena conexión entre escenas.
    Gracias Oriol Tarrasón por llenarnos la tarde de risas y lágrimas llenas de ternura

    11/07/2019
Artículos relacionados
Tres maneres de jugar la partida

Tres maneres de jugar la partida

25 Juny 2019

Núria Cañamares / @ncanyamares Què tenen en comú Sixto Paz (2013), Les Antonietes (2007) i Obskené (2008)? Doncs, entre altres coses, que són companyies relativament joves i amb una maduresa […]

Especial Festival Grec 2019, descarrega't la revista de TB

Especial Festival Grec 2019, descarrega't la revista de TB

17 Juny 2019

Publiquem la quarta revista en paper de TeatreBarcelona! Aquest és el quart estiu que TeatreBarcelona editem una revista en format paper, dedicada a un dels esdeveniments culturals més importants de […]

Hay que ser usuario de Teatre Barcelona
¡Únete, es gratuito! Ya somos más de 80.000

¿Ya estás registrado?

He olvidado la contraseña

Crear usuario

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.