Doncs sí, això és el que fa Guillem Albà, guardar moments inacabats, abans que arribin al seu final; aleshores els introdueix en una màquina, els sintetitza, els ensaca i els penja del sostre. En te una pila de sacs blancs suspesos del trespol. Passen més coses? Oh i tant, però no les penso explicar perquè fins i tot algunes són inexplicables. Comèdia, pallassos, teatre de l’absurd… però no de text: de gest, d’emocions, de sorpreses. Tot amanit per una música suggerent creada per l’Anna Roig, aquella noia del chien. Èxit a la Fira Tàrrega 2012, jo la vaig veure fa quasi dos anys a Igualada.
¡Enlace copiado!