Diumenge a la Sala MAC del Mercat de les Flors vam veure l’últim espectacle programat dins de l’itinerari Sorprenents, que ha estat integrat per peces inesperades que ens sedueixen per la seva proposta, la seva qualitat, el seu moviment, el seu llenguatge, el seu univers, la seva originalitat, els seus intèrprets, la seva imaginació, la seva recerca…
Es tractava de l’espectacle TORDRE de Rachid Ouramdane, una peça de dansa fascinant, hipnòtica. Una peça amb dues ballarines que interpreten solos, la ballarina lituana Lora Juodkaité i la ballarina britànica Annie Hanauer. Elles són dues de les col·laboradores d’Ouramdane des de fa molts anys.
Lora Joudkaité és coreògrafa i ballarina i col·labora amb Ouramdane des de l’any 2005. Annie Hanauer és ballarina i professora originària dels Estats Units i col·labora amb Ouramdane des de l’any 2011.
Rachid Ouramdane, que ha estat artista associat al Theâtre de la Ville en París de 2010 a 2015 i al Teatre Bonlieu de 2005 a 2015 a Annecy, crea els seus propis projectes des de 1995; també realitza col·laboracions, com amb el Ballet de l’Òpera de Lió o la Candoco Dance Company. Des de 2016 codirigeix el CNN Centre Coreogràfic Nacional de Grenoble.
Un escenari enorme, blanc, i dues estructures negres a manera de barres mòbils. Les dues ballarines vestides de negre inicien una sèrie de moviments al ritme d’una música que es va repetint una vegada, i un altre.
Lora Juodkaité inicia uns gestos giratoris, vertiginosos sobre un mateix punt. Segons llegim, la ballarina ha creat una manera de moure’s que l’acompanya des de la infantesa. Segons comenta Rachid Ouramdane el mètode de rotació que la Lora desenvolupa des de fa anys, aconsegueix transmetre la sensació que produeix el fet de perdre els punts de referència. La seva dansa ens ha recordat en tot moment la dansa dels dervixos turcs, donant la impressió de què entrava en trànsit.
Annie Hanauer, balla amb un braç articulat que forma part del seu cos. Els seus moviments destil·len una gran sensibilitat i bellesa.
Els seus moviments es van alternant. Són dues ballarines compartint espai amb alguna petita interacció, sense que arribin a ballar plegades fins als minuts finals.
Hem d’admetre que en principi l’espectacle ens va descol·locar i no enteníem, ni connectàvem massa, però vam anant entrant en ell a mesura que es desenvolupava; per sort, vam acabar fascinats pels moviments hipnòtics i perfeccionistes de les dues intèrprets, de les que no podíem apartar la vista ni un segon, malgrat les reiteracions «volgudes» de la coreografia.
Els dos minuts finals, on elles ballen plegades, és potser el que ens va decebre més de tot l’espectacle, ja que no enganxava ni amb cola amb el que fins aleshores havíem vist.
En resum: Hipnòtica, absorbent. Ha estat una bona proposta.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ
