La veritable poesia , no s’ha fet per a ser llegida.
La bona poesia ha nascut per a ser escoltada,
amb entorn silenciós, ulls clucs, ment disposada,
i amb un cert punt de nostàlgia o melangia.
Cert, que un mateix pot també llegir un vers,
i en el decurs del poema, no notar res més,
que allò que el seu pensament li fa veure,
tot i el silenci, el magí encès i la ment captivada.
Però un rapsode consagrat, una veu adequada,
amb els gestos, mims i articulacions estudiades,
et farà oir com mai i gaudir qualsevol vers recitat,
que et farà que n’hi vulguis més i et quedis amb ganes.
La poesia no es mereix només ser escoltada,
la poesia, per ser vers, ha d’estar ben recitada.
Jaumedelleida 03/2012
“Tinta d’ambrosia” és el nom del cicle de poesia del Teatre Lliure que ha volgut celebrar la bellesa i la força de la paraula que els poetes de tots els accents de la llengua catalana ens han anat deixant.
Malauradament només he pogut anat a la tercera i última sessió del Cicle Tinta d’Ambrosia, dedicada en aquesta ocasió als poetes catalans. A partir d’una selecció de textos de Martí Sales, i sota la direcció de Pau Carrió hem pogut escoltar en les veus de Jordi Boixaderas, Eduard Farelo, Miriam Iscla i Rosa Renom, més d’una trentena de poemes.
Maria Arnal i Marcel Bagés han recitat, cantat i musicat tres dels poemes que han estat triats per aquesta vetllada .
Albert Balasch, Joan Brossa, Josep Carner, Enric Casasses, Salvador Dalí, Gabriel Ferrater, J.V.Foix, Feliu Formosa, Joan Maragall, Pere Quart, Josep Maria de Segarra, Mossèn cinto Verdaguer, Dolors Miquel, Maria Mercè Marçal, …, són alguns dels autors de les poesies que hem pogut escoltar.
Ens hem permès el luxe de viatjar amb les paraules que els poetes de tots els accents de la llengua catalana ens han deixat sobre el paper.