El títol d’aquesta recomanació no té altra intenció que la d’esvair dubtes. No fos cas que algú penses que el que vaig a dir s’allunya de la opinió generalitzada. Tothom parla de la gran interpretació de Lluis Homar. És un fet. Fa un dels papers de la seva vida. El text és una joia i la part d’Spooner (Homar) és la perla de la corona. Els altres actors han de jugar amb personatges menys agraïts i això es nota. Especialment el paper de Hirst (Josep Maria Pou). Dir un text, més o menys abstracte, d’una manera comprensible i sota els efectes de l’alcohol és una feina difícil si no impossible. En qualsevol cas poc lluïda per l’esforç que representa. Busqueu a YouTube i veureu que a altres versions passa el mateix. Mireu la de John Gielgud (Spooner ,”obviously”) i Ralph Richardson (Hirst). És veu clar que hi ha papers més agraïts que d’altres. A més a més veureu detalls en la construcció dels personatges i en la seva relació molt interessants de comparar. Les diferències. Alguna curiosa coincidència. És el primer gran encert d’Albertí i una obra imprescindible. També recomano la seva lectura. És un Festival Pinter.
¡Enlace copiado!