Un altre cop ens trobem al Teatre Nacional, amb l’estrena d’aquesta temporada (si no tenim en ment el Taxi … al TNC, una festa de presentació de temporada).
Davant dos monstres de l’escena catalana com Josep María Pou i Lluís Homar, i acompanyats de David Selvas i Ramón Pujol, ens trobem amb un dels text més difícils que he vist fins el moment. Tot ben dirigits per Xavier Albertí.
Encara que vaig anar una mica reticent per tot el que he escoltat referent a l’obra, i de que difícil era poder entendre la mateixa. En els primers minuts (davant el primer monòleg de Lluis Homar) vaig començar a relaxar-me i a gaudir-ne.
S’ha de dir que l’obra és únicament de Lluís Homar i Josep Maria Pou (encara que s’ha de dir que m’inclino per Lluís Homar) Dos titans de l’escena catalana que porten el pes absolut de l’obra. I ho fan amb gran mestratge.
El text totalment irònic i amb repliques que mereixen ser recordades, entra molt fàcilment. És pot dir que no existeix diàleg entre els protagonistes, són petits monòlegs que en lloc de repliques tenen contestes fora de context.