“De la sort que el destí té assignada als mortals, ningú no se’n pot escapar”

Teatro de la ciudad: Antígona

Teatro de la ciudad: Antígona
06/12/2015

Teatro de la Ciudad uneix en un mateix espai a Miguel del Arco, Andrés Lima i Alfredo Sanzol, per portar-nos la trilogia “Mite i raó”, formada per tres espectacles: Antígona, Medea i Edipo rey. Per falta de temps, vaig haver de triar una d’entre les tres i Antígona va ser l’elegida. Motius… tres: el personatge mitològic d’Antígona que em fascina, Miguel del Arco i Carmen Machi, a la que admiro i segueixo tot el que fa a casa nostre.

Antígona és el títol d’una tragèdia de Sófocles, basada en el mite d’Antígona i representada por primera vegada en 442 a. C.Avui hem vist una Antígona de Sófocles totalment actualitzada als nostres temps. És increïble la versió que ha fet Miguel del Arco rescatant el concepte i adaptant-lo a la complexa situació actual de la societat, adonant-nos de lo poc que ha canviat el comportament humà pel que fa a la seva naturalesa. La raó, el poder, la subversió, l’amor, l’odi, les injustícies…

A Antígona hi ha dos enfrontaments, el del deure a la familiar i el respecte a les normes religioses representada per Antígona, i la civil, caracteritzada pel compliment de les lleis de l’Estat, representada por Creont.

La posta en escena és magnífica, un globus gegant que representa la lluna, que es converteix en l’ull que tot ho veu o en la roca excavada on serà empresonada Antígona i condemnada a morir lentament.

La il·luminació, dins de la foscor de l’escenografia, m’ha agradat moltíssim.

Molt bona direcció de Miguel del Arco. Unes interpretacions magistrals i brillants en tot el seu conjunt. Un duel interpretatiu brutal entre la gran Carmen Machi (Creont) i una gran descoberta, la Manuela Paso ( Antígona) que ha estat supèrbia. Molt bona la interpretació de Ángela Cremonte en el seu paper d’Ismena, un Raúl Prieto impressionant en el seu paper d’Hemó i un Cristóbal Suárez, que m’ha posat els pels de punta en el seu paper de Tirésies, l’ancià cec, que acusa a Creont d’imprudent i li vaticina que algú de la sang de Creont pagarà els seus errors amb la mort.

El públic entusiasmat ens hem aixecat, aplaudit i cridat bravo durant una bona estona.

Imprescindible!

← Volver a Teatro de la ciudad: Antígona

¡Enlace copiado!