Taylor Mac: A 24-Decade History of Popular Music
11/07/2019
Un “subidón” d’energia positiva

Ahir dimecres, a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, vam viure un dels espectacles del Festival Grec més energètics i optimistes en molt de temps, TAYLOR MAC, un tastet, una versió reduïda del seu espectacle “A 24 Decade History of Popular Music (Abridged)”.

Taylor Mac (California 1973), és actor, dramaturg, artista de performance, director, productor, cantant, compositor i un crític de l’escena novaiorquesa. El vam conèixer dilluns a la roda de premsa al Palau de la Virreina, on vam descobrir una persona reivindicativa, molt critica amb el president del seu país, molt incisiva en els seus comentaris i molt lliure.

L’espectacle original recull la història dels Estats Units a través de la música, 240 anys d’història, i 246 cançons escollides, que s’han arranjat de manera diversa. Un espectacle vist des de la perspectiva gai i que ofereix diverses maneres de representar-ho, en versió integra, en espectacles de 4 o 6 hores durant diferents setmanes, en versions de 8 hores en dies consecutius, o en la versió abreujada que és la que hem tingut ocasió de veure. Per a la versió reduïda ell escull un tema com a epicentre de l’espectacle. En aquesta versió ell ha escollit “les cançons de la resistència” com el tema sobre el que gira l’espectacle.

La història musical de Taylor Mac versa sobre com es construeixen les comunitats a partir de la lluita conjunta contra l’opressió, la destrucció i la marginació. Una reflexió profunda sobre els Estats Units i sobre el món actual en conjunt.

Un espectacle que és una combinació extravagant, divertida, engrescadora i molt valenta, on es barregen la bona música, l’activisme, i evidentment la simpatia i la gran empenta d’un artista que es fica al públic a la butxaca des del mateix moment que surt a escena.

Un vestuari absolutament enlluernador, obra del dissenyador Machine Dazzle que també surt desinhibit a escena i ajuda a Taylor Mac a canviar el vestuari als ulls de tothom. A l’espectacle original són 24 els vestits que llueix al llarg de les 24 hores i que, com comenta, sempre es fan de nou a cada espectacle. Ell parla d’art portable i no de vestuari.

El públic queda integrat en l’espectacle amb una participació activa i entusiasta. El ritual que oficia aquest artista singular és tota una celebració entusiasta de la vida i de la diferència, una cerimònia de masses amb capacitat de transformar-nos l’existència.

Un espectacle creat amb l’únic objectiu de construir comunitat, un desig d’aixoplugar i fer visibles col·lectius menyspreats o infravalorats o situacions inhumanes, com són els homosexuals, els camps de refugiats, els camps de detenció, els murs americans per evitar l’entrada d’emigrants, les dones.

El seu show s’inspira en l’epidèmia de la sida dels anys 70, ell en tenia 14 anys quan, en una manifestació de la comunitat homosexual, va prendre consciència de l’existència d’aquest col·lectiu que precisament sortia al carrer perquè estaven sent destruïts.

La música de l’espectacle està interpretada per una banda amb la qual fa més de deu anys que treballa, sota la direcció musical de Matt Ray (al piano) i amb Bernice “Boom Boom” Brooks (bateria), Viva DeConcini (guitarra), Greg Glassman (trompeta) i Gary Wang (baix).

Ell vol fer servir la música com un element que reuneix les persones i per això prefereix la música popular, que no vol dir coneguda per tothom, sinó popular en les comunitats que ell vol representar. Una música que per la seva “imperfecció” li permet integrar massivament al públic i improvisar de forma continuada.

L’espectacle s’adapta sempre al context local i afegeix al show temes del país o la ciutat, en aquest cas fa referència al gir a la dreta de la comunitat de Madrid, la lluita per l’independentisme a Catalunya o la figura d’Ada Colau a Barcelona. També incorpora l’actuació d’algun artista local, en aquest cas la convidada especial ha estat Mariola Membrives, i un grup de castellers per a la cançó de cloenda “People have the power” (secret molt ben guardat fins ahir).

Des del minut zero ha intervingut Quim Pujol com a intèrpret simultani, que a més de fer de traductor s’integra a l’espectacle “convenientment vestit”.  Quim Pujol és conegut en el món teatral pels seus espectacles de drag queen i és traductor professional.

Tot plegat, una càrrega d’adrenalina, un “subidón” d’energia positiva.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 

Todo lo que necesitas para ir al teatro

Taylor Mac: A 24-Decade History of Popular Music

Taylor Mac: A 24-Decade History of Popular Music

La activista y showman de Nueva York Taylor Mac, presenta A 24-Decade History of Popular Music (Abridged), un monólogo donde explicará con música, canciones, plumas y lentejuelas, la historia de los EUA en sólo tres horas.

Sinopsis

Este montaje relleno de canciones y vestuarios imposibles que, en la versión original, dura 24 horas e incluye más de 246 canciones (entre temas originales y preexistentes) recorre la historia de EEUU desde el nacimiento del país, en 1776, hasta hoy. Son cerca de 240 años, sí. Estáis dispuestos a deconstruir los mismos, reimaginar-los, reinventarlos y recrearlos? Taylor Mac, nombre de un artista que utiliza la palabra “judy” (con minúscula) como pronombre de género, lo hace desde 2011, cuando comenzó a trabajar en esta producción en un pub de Nueva York. Enseguida se pudo ver (a menudo en el formato abreviado que ahora llega a Barcelona en exclusiva en Europa) en escenarios de todos los EEUU. Y la historia musical de Taylor Mac sobre cómo se construyen las comunidades a partir de la lucha conjunta contra la opresión, destrucción y marginación terminó convertida en un éxito espectacular. Sí, esto es una reflexión profunda sobre los EEUU pero, también, sobre el mundo actual en conjunto, una combinación valiente, extravagante y estimulante de música, activismo y entretenimiento, envuelta en los vestidos del diseñador Machine Dazzle. El público tiene un papel activo en una función en la que acaba siendo tan protagonista como el mismo Taylor Mac. El ritual que oficia este artista singular es toda una celebración entusiasta de la vida y de la diferencia, una ceremonia de masas con capacidad de transformarnos la existencia. En estas funciones siempre hay invitados locales, así que espere ver sobre el escenario alguna cara conocida …

Fotos
Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • Josep Oliva Sasé
    12345

    Mai podia imaginar que ningú tingués el poder de capgirar la Fabià Puigserver del Lliure com ahir ho va fer Taylor Mac.. Començaré dient que breument donaré quatre pinzellades del que tracta aquest concert teatralitzat però és impossible entendre-ho si no es veu i es viu. Es tracta d’un repàs a la història d’EUA a través de cançons populars però que les seves lletres amaguen missatges misògins, homòfobs, racistes, sobre l’esclavitud i de denúncia de la classe política en especial sobre l’era actual de Trump. I un missatge molt clar ¨Un cant a la llibertat sexual¨. Però a més en les seves gires inclou temes actuals del país on es troba en aquest cas amb una cançó s Colau o fent referència als nostres fets polítics i l’actuació d’un artista local amb la cantaora Mariona Membrives que va interpretar dos temes. Des del moment que Taylor va trepitjar l’escenari caracteritzat de drag-queen, es va posar a tot el públic a la butxaca convertint la sala en una festa que voldries no acabés i el més difícil unir i amb els seus dots de comunicador i el poder de la música fer contactar a tots els espectadors entre si fins al punt que acabem ballant un lent en el meu cas amb el senyor que estava al meu costat. La traducció de tot el que deia Taylor es va realitzar amb molt bon encert, de viva veu i magníficament explicat per Quim Pujol. Extraordinària l’orquestra formada per cinc músics (piano, guitarra, baix, trompeta i bateria. Espectacular i colorit vestuari dissenyat per Machine Dazzle que alhora també actua. I una extraordinària sorpresa com a final amb una colla de castellers que van aixecar un castell. Senzillament brutal, llàstima que com he dit es fa curt però que després de l’experiència si ve l’original de 24 h. de durada hi vaig de cap.

    12/07/2019
Artículos relacionados
El ‘live’ més ‘alive’

El ‘live’ més ‘alive’

24 Juny 2019

Per Christian Machío / @christianmachio El Grec compta enguany amb tres creadors que van més enllà del live, és a dir, del directe i d’allò urgent. És l’ara i aquí […]

Especial Festival Grec 2019, descarrega't la revista de TB

Especial Festival Grec 2019, descarrega't la revista de TB

17 Juny 2019

Publiquem la quarta revista en paper de TeatreBarcelona! Aquest és el quart estiu que TeatreBarcelona editem una revista en format paper, dedicada a un dels esdeveniments culturals més importants de […]

Hay que ser usuario de Teatre Barcelona
¡Únete, es gratuito! Ya somos más de 80.000

¿Ya estás registrado?

He olvidado la contraseña

Crear usuario

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.