Stabat mater

22/05/2019

Maria, Mari, Meri

Primer de tot haig de dir que em sap molt de greu escriure aquesta recomanació fora del termini de la programació de l’obra, però es que em va ser impossible comprar les entrades abans de l’últim dia de representació. Espero i desitjo que es torni a programar. La feina que hi ha al darrera aquesta obra és bestial. És una llàstima que hagi estat tant poc temps en cartellera.

 Per mi “Stabat Mater” és una de les millors obres que s’han pogut veure aquesta temporada. Ho té tot: un text excel·lent, una interpretació de Montse Esteve  extraordinària, un bon assessorament en el moviment d’Encarni Sànchez i una de les directores teatrals que més m’agraden i admiro, la Magda Puyo.

 Per descomptat que l’espai on es representar l’obra, els budells del TNC, és un dels encert més grans del muntatge, perquè en el fons, és en sí, una gran metàfora de l’obra. Un lloc on s’hi emmagatzemen les deixalles, i la Maria, la protagonista d’aquesta història, es pot dir que és una de les deixalles de la que n’està plena la nostra societat.

La Maria és una dona que intenta sobreviure en un entorn poblat de supervivents. Una dona angoixada i enrabiada amb un llenguatge directe i punyent. Una dona que ens fa riure, ens commou i es fa estimar.

La proximitat i el nombre tan reduït d’espectadors (30 per funció) ens obliga a mirar-la, escoltar-la, a sentir el seu dolor i acompanyar-la en el seu Viacrucis de camí cap al calvari. De fet “Stabat Mater” és un oratori profà contemporani ple de símbols i referències cristianes. 

L’obra està estructurada en quatre escenes que es desenvolupen en quatre espais diferents. L’espai de les maletes (el sexe), les escales (l’adoctrinament de les institucions), les columnes (la penitència) i la sortida (sobreviure).

El text és d’una complexitat i una dificultat poc usuals. Paraules, frases i repeticions que s’allunyen molt del diàleg naturista. Tarantino fa servir llargues tirades de text sense signes de puntuació (tret d’algun signe d’interrogació), cosa que fa encara més difícil el fet de memoritzar-los i per tant d’interpretar. Però la Montse Esteve se’l fa seu, el viu i ens el fa viure. Com he dit abans, la Montse Esteve fa una interpretació magistral.

El so és un element molt important dins la representació. El so ens fa veure l’emoció interna de la protagonista, que a mida que avança la història són cada vegada més intensos. Però també hi ha silencis. Silencis trencadors que fan que per un moment tot prengui lucidesa.

“Stabat Mater” és una obra de context social.

Tot i que es tracta d’un monòleg i la Maria n’és la principal protagonista ,l’obra està plena de personatges absents que tenen un paper clau dins la mateixa història: en Giovanni (el pare del seu fill),la dona d’en Giovanni,  la senyora Trabucco ( funcionària d’assistència), don Aldo (el capellà), el doctor Ponzio, el jutge Caraffa, la Magdalena (la xicota del seu fill), els marroquins, els africans, la policia, els mestres,…l’espai, els objectes, el so,…tots són personatges de l’obra.

En definitiva, un espectacle d’aquells que en diem rodó i és del tot imprescindible!!!

Forts aplaudiments d’un públic entusiasmat. Abraçades i petons d’una actriu emocionada i agraïda.


Todo lo que necesitas para ir al teatro

Stabat mater

Stabat mater

El TNC presenta Stabat mater d’Antonio Tarantino, en versión y dirección de Magda Puyo con Montse Esteve.

Stabat Mater es la primera parte de los Cuatro actos profanos de Antonio Tarantino, junto con La Pasión según Juan, Vísperas de la Beata Virgen y Lentejuelas. Con los años, la obra se ha convertido en un clásico del teatro italiano contemporáneo por su magnetismo verbal y fuerza ética.

Sinopsis

Como si se tratara de un oratorio profano contemporáneo, una prostituta se lamenta de la desaparición de su hijo, un joven libertario que ha sido detenido por la policía acusado de terrorismo. La soledad de la madre frente al dolor, la eterna dignidad de los desheredados y la memoria soterrada de los mitos religiosos se revelan musicalmente en una cháchara grosera, irreverente y profundamente conmovedora.

Vídeo

Fotos + fotos

Stabat materStabat materStabat materStabat materStabat mater

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • Josep Oliva Sasé
    12345

    Avui al TNC m’he sentit afortunat de poder assistir a una d’aquestes representacions d’aquesta obra del dramaturg italiá Antonio Tarantino magníficament versionada i dirigida per Magda Puyo i que només té cabuda per a 30 espectadors en cada sessió. El motiu d’aquesta limitació no és altre que el muntatge en lloc de fer-se en una de les sales, s’escenifica en els magatzems del teatre. Tarantino va escriure l’obra a manera d’oratori profà contemporani i se’ns presenta a manera de viacrucis al qual assistim els 30 espectadors recorrent els passadissos on s’emmagatzemen els atrezzos i utillatges del teatre i en cadascuna de les estacions del viacrucis i asseguts a les cadires allà guardades, l’actriu Montse Esteve (Maria) ens relata amb un llenguatge col·loquial, irreverent, groller, racista i on va repetint obsessivament una sèrie de frases, per relatar l’exclusió social a la qual està sotmesa, el seu treball de prostituta i la desesperació per recuperar el seu fill desaparegut i empresonat per les seves idees llibertàries. Brutal, la interpretació que la Montse Esteve fa del seu personatge a manera de monòleg i impressionant l’espai sonor que l’acompanya que augmenta més encara l’inquietant relat. Com totes les sessions estaven exhaurides, han prorrogat 5 funcions més del 15 al 19 d’aquest mes, per si esteu interessats en anar-hi, jo de vosaltres ho faria, és una experiència única.

    11/05/2019
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Hay algunas pocas veces que te encuentras por sorpresa una pequeña joya teatral. Una obra de la que no sabes apenas nada pero que decides comprarla para probar qué tal.
    Reconozco que el hecho de que la accion se desarrollara en las entrañas de los almacenes del TNC me llamaba la atención. El texto no lo conocía y la actriz tampoco. A ver qué tal…

    Ahora después de verla doy gracias por haber tenido aquel impulso. Ahora estaría arrepintiéndome muy mucho.
    Stabat Mater es un monólogo que atrapa desde el minuto uno. En el qe una espléndida Montse Esteve nos relata su vida, como prostituta, de sus penurias, de sus experiencias, de como tuvo que tirar adelante con su hijo.
    Y según va avanzando la historia… se te va abriendo más la boca. Hasta llegar a un climax sobrecogedor y te das cuenta que todo encaja. Y tu cabeza explota!
    Ha sido maravilloso!
    Mención especial al apartado sonoro! Que genialidad!!

    30 personas hemos disfrutado de esta pequeña maravilla. 30 afortunados!

    03/05/2019

Artículos relacionados