Només entrar agafem una capsa de crispetes, una manera molt original de presentar el programa de mà. Quan entrem a la sala ens trobem dins del “Nick Nelson’s market”,un drugstore del que n’és propietari en Nick (Arnau Puig) , un lloc on conviuen i somien una colla de “perdedors”, personatges desil·lusionats i fracassats que encara els queda alguna petita esperança per la que lluitar i somiar. Molts dels personatges ja es troben dins de l’escenari i un cop hi són tots, onze en total, més un gos virtual, sempre romandran presents durant tota la representació, tan si parlen com si no, sempre estaran interpretant el seu personatge.
Oriol Tarrasón ha triat dues companyies joves com Les Antonietes i La Kompanyia Lliure per portar a terme aquesta proposta. Agafant algunes frases de textos d’autors com Erskine Caldwell, Woody Guthrie, Arthur Miller, Eugenen O’Neill, Ben Reitman, William Saroyan, John Steinbeck i Tennesse Williams, ens ha construït aquesta història, on tots són protagonistes per un igual .Penso que les actuacions han estat totes a la mateixa alçada i en igual de condicions, així que ha estat una feina coral fantàstica. Amés a més es nota que hi ha una gran complicitat entre tots ells.
Els protagonistes són tots personatges estereotipats, com Harry (Laura Aubert) que somia fer riure a la gent, en Kit (Pep Ambrós) un home que es va convertir en rodamón i només els vol salvar, en Tom (Pol López) un jove sense ambicions ni aspiracions, la Kitty (Paula Blanco) una prostituta que somia que va ser una estrella en el passat i s’avergonyeix de la seva ignorància, la Mary una noia embarassada (Mima Riera) solitària i creient, la Blanche (Annabel Castan) una professora de literatura que du com a equipatge totes les seves pertinences i que va en busca de la seva germana, l’ingenu d’en Will (Bernat Quintana) un venedor de diaris de bona pasta i poc segur de si mateix, en Dodley ,un soldat (Javier Bertran) enamorat de l’Elsa (Mireia Illamola) ,una infermera i en Joe (David Verdaguer) el gran triomfador als ulls de tots, que està fart de tot i decideix viure sense fer res i passant el temps bevent.
A Amèrica tothom pot triomfar… El gran somni americà !!! El gran Somni americà és una expressió que ve a dir que qualsevol persona que treballi durament i amb perseverança, pot ascendir en l’escala social fins el límit que ella mateixa es proposi. En el ‘Somni americà’ de Oriol Tarrascón, s’ inverteix el concepte. Tal i com diu ell “ És una obra sobre la fraternitat, l’amor i els somnis”.
Durant uns instants molts d’ells somien, però els somnis s’esvaeixen i tornar a la realitat és moltes vegades més difícil de suportar. Per desgracia, «Els pobres han d’ascendir sempre des de més avall».
