Siempre a la verita tuya

12/03/2018

“Llamame Lola”

“Siempre a la verita tuya” és un espectacle escrit, dirigit i interpretat per l’actor Manuel Veiga. Es tracta de la segona part de la Trilogia de teatre social que té com a nexe comú a tres grans figures artístiques de la cultura flamenca: Carmen Amaya, Lola Flores i Paco Candel. Tres figures a les quals l’actor sent una gran admiració, i ha volgut homenatjar, individualment,  en cadascun dels seus espectacles.

La primera part de la trilogia “Jar- Carmen Amaya in memoriam”, la vaig veure al 2013 a l’Akadèmia Teatre. Es tractava d’un espectacle en el que Manuel Veiga homenatjava al poble gitano, al barri de Somorrostro (actualment desaparegut) i a la figura de Carmen Amaya. Recordo aquell espectacle com si fos ahir. El vaig sentir tant proper, tan familiar,…A “Jar- Carmen Amaya…” vaig descobrir dos grans actors: la Pilar Martínez i el Manuel Veiga.

El segon espectacle d’aquesta trilogia, “Siempre a la verita tuya”  el vaig poder veure, farà una setmana, a la sala d’assaig de Q-ars Teatre. Tot i que va ser un assaig amb públic, la posada en escena, llums i vestuari, era el mateix que podreu veure a la sala Palau i Fabre de La Seca Espai Brossa, una de les sales més acollidores d’aquest teatre.

“Siempre a la verita tuya” és un espectacle íntim, d’aquells que  emociona, que remou. Un homenatge, en forma de monòleg flamenc a tots aquells transformistes, que van trobar mitjançant la figura de Lola Flores (icona de transsexuals i transvestits), una forma de viure en un país en el que van ser perseguits per la intolerància d’una societat masclista, i del règim franquista.

Paco España, Jordi Vila, Macarena de Linares, Juan Gallo “La otra Lola”, Jhosette “La enloquecia”, Laurent, Jose Luís Mosquera, Albertita, “La Salvaora”, “La petroleo”,…, i tantes i tantes altres “zarzamores”.

Sota els serrells d’un mantó flamenc de color vermell , un vestit de vellut de color verd-blau i “la mosca” dissecada dins d’una capsa de llumins, CURRO (Manuel Veiga) , el pare d’un d’aquests transformistes, ens explica l’assassinat del seu fill a mans de la intransigència, i també la seva lluita interna, per no haver sabut, en el seu dia, comprendre millor al seu fill.

Es tracta d’un text extraordinari, d’aquells que emocionen, i de cop t’arrenquen un somriure. Íntim. Poètic. Captivador. Un cant a la llibertat de gènere. Un homenatge a la Lola Flores. Un homenatge a les “zarzamores” . Un homenatge a la parla gitana.

Una interpretació d’aquelles que et posa la pell de gallina, que transmet veritat. Intensa. Brutal.

Que gran ets Manuel Veiga . Gràcies !!!

 

Amb ganes de poder veure la tercera part de la trilogia, que està basada en el text “Els altres Candels” de Manuel Veiga;  un homenatge a l’escriptor Paco Candel i a la Barcelona desconeguda que durant molt temps el franquisme va voler amagar: la immigració dels anys 50 i 60, i als barris de barraques i xaboles.

 


Todo lo que necesitas para ir al teatro

Siempre a la verita tuya

Siempre a la verita tuya

Manuel Veiga presenta el espectáculo Siempre a la verita tuya en el Teatre Zorrilla. La obra ha sido galardonada con el Premi 2018 Teatre Autor Exprés SGAE.

Sinopsis

En plena dictadura, una artista de leyenda (LOLA FLORES) acogía entre lunares y volantes a unos hombres perseguidos por la ley cuyo único delito consistía  en ejercitar el “fregolismo” y transformarse en “Zarzamoras” de peluca azabache. CURRO, el padre de uno de estos transformistas, nos contará hoy su duelo tras el asesinato de su hijo a manos de la intransigencia.  Víctima de una atávica educación machista concordante con un país heredero del franquismo, nunca pudo ni quiso entender que su hijo transitara del sistema emocional masculino al femenino. Sólo después de sufrir la locura del duelo y el alcohol, encontrará CURRO un poco de luz en la noche gracias a un encuentro fortuito con LOLA FLORES*. Será ella quien le rescate del naufragio de la culpa y le haga comprender quién fue realmente LOLA TRANSFORMISTA. Por fin, CURRO se atreverá a verbalizar todo lo que calló cuando su hijo le mendigaba caricias a gritos mudos.

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • 12345

    Gemma Grau

    Excel·lent monòleg flamenc. Manuel Veiga et deixa hipnotitzat els 60 minuts que dura l’espectacle.

    23/03/2018

  • 12345

    Esteve Sanchis

    Preciós. Escrit i interpretat per algú al nivell d’inspiració de la família Flores.

    10/03/2018