Nit d’estrena al Teatre del Raval, coincidint amb la nostra tornada a casa, després del viatge de vacances d’enguany; ha estat una proposta que ens ha fet passar una bona estona. En realitat és una proposta que creiem busca exclusivament fer riure, sense més complicacions….. com de fet, el seu títol ja avança per si sol, el que veurem abans inclús de començar la representació.
Una comèdia entretinguda, escrita i dirigida per Marià Font, que ens ha parlat des del punt de vista de dues dones en edat «madura», dels «homes», dels problemes de la feina … o de no tenir-ne, de sexe, de dietes, de roba, …
Són dues amigues que es troben a la casa de la Ruth (Mayte Carreras), on ella està recollint tot en capses perquè ha de deixar el pis on ha viscut fins ara, perquè ha estat desnonada, després de perdre la feina. El seu marit l’ha abandonat i ella se n’anirà a viure amb la Mercè (Cristina Solà), la seva millor amiga. La Ruth fa més de 10 anys que ha fet els 40, i es troba en un moment de la seva vida molt difícil d’assumir, i es que se sent desgraciada i té en alguns moments pensaments de suïcidi.
La Mercè, més jove que la Ruth, tronera i esbojarrada, s’ha proposat animar-la a fer el pas, no tan sols de canviar de casa, sinó també il·lusionar-la amb un canvi de vida.
Una conversa entre elles dues, plena de dobles sentits, acudits més o menys fàcils i situacions que ens han arrencat més d’un somriure, contrastant amb les sorolloses riallades de bona part de la platea.
Ens han agradat força les interpretacions de les dues actrius, amb una aparent espontaneïtat i frescor, molt especialment en els petits moments musicals que hi ha al llarg de la representació. A destacar el divertit nùmero de les mitges….
Una posada en escena senzilla i dinàmica amb algunes interaccions amb els espectadors que en cap cas han resultat sobreres.
En resum, una comèdia per passar simplement una bona estona, que és senzillament el que pretén.
Si voleu veure la crònica original, només heu de clicar AQUÍ