Aquest passat dilluns dia 22 vam fer cap a la Sala Versus Glòries per veure una proposta estrenada l’any 2002 i recuperada 17 anys més tard per Pere Anglas, un dels protagonistes d’aquella primera versió. Es tracta de SEPARACIONS d’Ever Blanchet.
Pere Anglas ha fet una actualització del text, incorporant implícitament les xarxes socials i els telèfons intel·ligents, l’ha dotat de mes ritme i ha reduït sensiblement la durada, però el fons de la comèdia continua sent el mateix, i ens presenta setze personatges i vuit formes de vida diferents amb un mateix desenllaç, el final sentimental i patrimonial d’una relació.
Vuit històries que caricaturitzen vuit relacions de parella que acaben en trencament. Com a fil conductor i lligam de totes les històries està la història d’amor de la parella formada per la Naima (Eva de Luis) i l’Oriol (Raul Tortosa) que després de deu anys de convivència decideixen separar-se buscant la independència, però que semblen incapaços de trencar definitivament.
Rafaela Rivas, Miriam Tortosa, Antonio del Valle i Christian Cánovas interpreten 3 o 4 personatges bastant estereotipats, alguns amb més encert que d’altres, en un seguit d’esquetxos on van apareixent moltes de les possibilitats de relació i dels motius de ruptura. Un catàleg de separacions de tota mena, presentades amb un caire molt televisiu.
Les separacions sentimentals són una font de problemes, de dolor i de petites tragèdies, però també es poden mirar des d’una òptica molt més còmica, que dissimuli l’amargor de la qüestió, com es fa en aquesta proposta.
Malgrat que vam anar al Versus tot sabent que aquest tipus de comèdies, no entra en els paràmetres del teatre que més ens agrada, vam voler veure aquesta proposta per intuïció. El resultat ha estat molt millor de l’esperat i ens ho hem passat força bé.
Molt bones interpretacions de tots els actors, però ens agradaria destacar a Antonio del Valle en el seu paper de gai brut i deixat, a Christian Cánovas en tots els seus papers i la gran versatilitat de Miriam Tortosa.
Una posada en escena molt dinàmica. Una escenografia d’Apunta Teatre SCCL molt senzilla, un terra marcat amb línies, un canapè i una cadira que els mateixos actors belluguen entre escenes. Molt acurada la il·luminació de Dani Gener i el vestuari d’Elena Ballester.
Una proposta que sense ser una gran comèdia, i amb un text potser una mica obsolet, ens ha sorprès perquè ens ha fet passar una molt bona estona, hem rigut força (memorable l’escena de la parella «choni» i també la de la parella gai) …. i sobretot hem gaudit d’unes interpretacions molt notables.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ