L’únic moment que ha existit des de sempre és ara, no hi ha res més, fins i tot allò que crèiem que succeïa en el passat succeïa ara, i així seguirà tota l’eternitat…
De la mateixa manera que en “La vida es sueño” de Calderón de la Barca, en Segis i en Daniel ens endinsen en el seu món, que també és el nostre, i ens parlen de temes de contingut filosòfic, com el dubte, la sort, la realitat, el perill, l’herència genètica, la mentida, els somnis, la vida…
Ens parlen del que sembla i no és, del que no és i ho sembla. Del dubte de la vida, el d’un mateix, del aquí i del ara, i de les certeses i incerteses dels dubtes. De la sort,…de la seva existència. De si podem triar el nostre destí, o ja està escrit?
De la realitat i del reflexa que veiem en un mirall quan ens mirem.
Somnis? Ficció?
El teatre és dins o fora del teatre?
“Segis- Mundo” és autoficció, ficció i realitat. Són confessions, reflexions i contradiccions. És ara i quan tot és res. És teatre, música, espai i cos. Transformisme, ritual, somnis.
Els límits entre la realitat i la ficció es barregen a l’escenari. Segis, Daniel. Daniel, Marina. Clàssic i contemporani per fer-nos reflexionar sobre la vida.
Tot i que la proposta és de format molt senzill, es tracta d’un espectacle gens convencional. L’espai escènic el componen alguns objectes que serveixen, juntament amb la música, com a conductors de totes les capes que conformen l’obra. Daniel Ventosa a banda d’escriure i dirigir aquest espectacle, n’és l’únic intèrpret. Actor i músic. Ventosa ens regala moments realment divertits fent gala d’una notable diversitat interpretativa, posant-nos la pell de gallina mentre recita algunes estrofes de l’obra de Calderón, o fer-nos pixar de riure davant les anades d’olla dels protagonistes.
En una frase, “Segis- Mundo” és “No me cuentes tu vida, que ya tengo bastante con la mia”