«Impulso» és la segona proposta que vaig triar de Oh! Poètiques de la il.lusió, gràcies a un bon amic em va dir “jo això no m’ho penso perdre, de moment no és un espectacle, però tinc curiositat de veure que surt d’aquesta trobada entre la Rocío Molina i els Cabo San Roque”.
No es un espectacle, al menys així ens ho van dir. Però si allò tan meravellós no va ser un espectacle …, ja tinc ganes de veure el resultat final !!!
Pel que vaig assabentar-me, és un treball que s’ha creat en la distància, quasi sen se trobar-se. Tan sols fa un parell de dies que assagen junts, la resta és improvisació…
Em diuen: “Impulso” és una trobada entre el moviment humà i el mecànic.
No en sabem gaires detalls del que ens volen explicar, però després de veure l’espectacle us puc dir el que a mi em va arribar.
L’escenografia és impactant, vistosa. Per un costat hi ha uns tubs metàl·lics; són rectes, llargs, desiguals i a l’hora flexibles,…són joncs. Al fons el sol de la matinada (durant l’espectacle, va passant per les diferents fases del dia). A banda i banda unes màquines fetes de materials reciclats, que em transporten a un temps passat, però a l’hora actual, no sé si m’explico…són els aparells instrumentals del Cabo San Roque.
Em deixo endur pel que veig… desconnecto de tot i em deixo seduir pel so de les màquines. Un cos neix d’entre els joncs, comença a moure’s…s’alça, es mou al ritme dels sons metàl·lics de les màquines i dels cilindres metàl·lics que l’envolten. La ballarina comença amb uns moviments autòmats, secs, no li veiem la cara, no sabem si està de cara o d’esquenes, és increïble !!!. Mica en mica els seus moviments van sent més flexibles. M’hipnotitza.
Balla i balla… els seus moviments són oscil·lants, recordant-nos als titelles de les danses japoneses. Mica en mica els seus moviments són més suaus, elegants ; notem com la sang comença a recorre el seu cos…els braços, les mans, els peus,…,agafa força,…Arrenca a ballar, el seu cos és ple de vida !!! . És increïble el domini que té aquesta bailaora del flamenc. Els seus peus, les seves mans, tota ella envoltada de pura energia. Quin nivell !!! Impressionant, sorprenent, brutal !!!
La funció acaba amb la bailaora mirant al sol i marcant-se un zapateao, que es pa quitarse el sentio !!!
A part de l’increïble feina de la coreògrafa i bailaora Rocío Molina, m’agradaria destacar al grup Cabo San Roque per la seva originalitat i el seu ingeni a l’hora de construir instruments mecànics a partir d’objectes reciclats tan dispars com pot ser una llauna, una màquina d’escriure, un fumigador, una joguina,…, obtenint sons mecànics únics i inimaginables, que em van sorprendre moltíssim.
No voldria deixar de fer referència a la il·luminació, que va ser fantàstica.
El públic embogit de peu aplaudint amb ganes.
Ara tan sols queda esperar per veure el resultat final. De ben segur que serà BRUTAL !!!