De la absoluta tranquil·litat la coreografia es va transformant en un esclat de «zapateado» que imita i al mateix temps parla amb la música i els sons estranys que surten d’unes estranyes i fascinants màquines controlades informàticament; de sobte la música mecanitzada es paralitza completament i l’únic so que sona és el de les sabates de Rocío Molina en una demostració de dansa brutal i esgotadora.
La posada en escena com a mínim és sorprenent, ja que presideix l’escena un «tablao» del que sorgeixen verticalment potser més d’un centenar de cintes mètriques d’alumini erectes, que amb el seu lleuger moviment provocat des de la taula de control també contribueixen a provocar sons que formen part de la banda sonora de l’espectacle. A banda i banda un parell de màquines «musicals» on les llums que es van encenent ens mostren la multitud d’estris del que surten sons…. al fons una mena d’arbre de ferro amb una mena de branques del que pengen altres artefactes que provoquen sons semblants a botzines i campanes.
Si us bé de gust llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç… https://t.co/y9gUvNHnLu del nostre Blog “Voltar i Voltar”