Sota la direcció de Xavi Buxeda, Qui estigui lliure és la història de tres amics, interpretats per Nil Cardoner, Paula Jornet i Pau Escobar. La seva amistat es veu interferida per l’homofòbia, la identitat de gènere i la condició de classe, que tot sovint queda aïllada de l’equació. L’obra qüestiona l’origen de la violència, el valor i la mesura de les ferides passades, l’odi a l’alteritat i la capacitat de comprensió en contraposició al perdó.
Series capaç d’amagar els errors més grans dels teus amics per no sentir-te sol? Per què tot allò que els hi vas perdonar llavors, avui, ja no ho perdonaries?
Com sempre, el primer dia de funció al teatre Aurora fem un petit col·loqui amb els actors i el director/dramaturg de l’obra. Ara ho teniu l’oportunitat de veure-ho a Barcelona.
A l’inici, quan anem entrant per seure a la nostra butaca anem veient als actors a escena. Preparant-se el paper, i donar una mica de joc a un objecte que serà essencial al final d’obra. Era una forma de donar una mica de visibilitat abans de la funció. També era una forma d’introduir-nos en l’espai i en l’obra.
Aquesta peça va començar fa anys amb una peça de microteatre, i de mica en mica després de veure com funcionava es va fer una primera versió escrita. Posteriorment, s’ha anat polint al veure com les agressions, sobretot homòfobes, s’ha anat modificant. També per no donar una visió gaire amable del tema, amb un final menys reconciliable.
S’ha de pensar que aquesta obra parla en definitiva de la violència. D’una violència domèstica amb el personatge de Paula Jornet que a més és el que dóna equilibri als dos personatges masculins. Aquests dos els tenim en un punt homofòbic i l’altre en una homofòbia interioritzada (aquella por, odi i repulsa que el personatge de Nil té sobre la seva pròpia homosexualitat)
Com a espectadors ens enamorem de l’amistat dels tres protagonistes. I aquest enamorament ens allunya a l’hora d’assenyalar a l’agressor que tenim al costat, el fet de ser un amic íntim i per això costa tant que un amic, una persona propera sigui possible d’una agressió com la que ens explica.
Podeu veure la resta de la meva opinió al següent enllaç