…això és el que un espectador ha deixat anar avui en un moment donat de la funció. Us ho dic perquè li ha sortit de dins, d’on surten tots els riures que arrenca Toti Toronell, fent el per mi ha de fer tot bon pallasso per adults, parlar amb el nen que tenim dins nostre. I ho fa amb gestos, mirades, algun so, però sense paraules.
Tot comença amb una mena de paradoxa, un pallasso que viu en un ambient totalment ruïnós surt a llençar la brossa. I així entrem en un món on per anar d’un punt a un altre sempre se segueix la línia més llarga, que resulta ser la més amena.
Acompanyat de música en directe, que bé mereixeria un apart, amb un comportament a vegades previsible i a vegades sorprenent, sempre divertit i per moments hilarant, val la pena compartir una hora de la nostra vida amb aquest pallasso que es presenta “amb el lliri a la mà i la flor al cul”. Diuen que riure és sà, doncs no ho dubteu, aneu a veure Naïf que fareu salut.