Pep Tosar dirigeix, escriu i actua a “Qui bones obres farà. A partir de “La Gavina” i “L’hort de les oliveres” d’Anton Txèkhov neix “Quines bones obres farà”, una obra que ens fa una reflexió sobre la vida i el teatre.
Tosar explica que el seu referent és A Barraca de Lisboa, una sala fundada per Hélder Costa fa quaranta anys, just l’endemà de la Revolució dels Clavells del 1975, i que per desgràcia, avui viu una situació semblant a la que ens presenta Tossar amb “Qui bones obres farà”.
Una companyia de teatre és a punt de tancar la seva sala; el seu teatre innovador ha deixat d’interessar al públic, lluny de la programació comercial que és el que està en l’actualitat (moment de crisi dins el món de la cultura), omplint les sales i generant diners. Els deutes acumulats fan impossible la seva continuïtat. Hi ha dues opcions, canviar d’ideologia o renunciar al projecte. La companyia fidel a les seves ideologies, es reuneixen per interpretar com a comiat, una nova versió de “La Gavina” de Txèkhov, l’obra amb la qual tot havia començat quaranta anys.
Es tracta d’un espectacle complicat, complexa i laboriós, que ha hagut d’esperar tres anys per poder ser estrenat, ja que s’ha hagut d’aplaçar en més d’una ocasió, degut al moment de crisis que està patint des de fa anys el sector de la cultura. A “Qui bones obres farà” en Pep Tosar ha aprofitat l’ocasió per abocar a l’obra, totes les seves preocupacions i opinions sobre la deriva del teatre, convertint-se en el personatge d’Antón Txèkhov, un personatge que està entre l’obra i el públic, presentant l’espectacle, i orientant i donant informació a l’espectador.
La posada en escena és magnífica. En un mateix espai, però separats per una pantalla sobre la que es projecten audiovisuals amb entrevistes reals a Albert Vidal, Krystian Lupa, Gilda Love, Víctor Guerrero, Irene Vicente i Mika Widmanska, hi ha la sala teatral en la que els personatges es van trobant i a l’altre costat la sala on representen l’actuació. A un lateral de l’escenari, a un altre nivell, hi ha un altell ple de trastos vells, on hi podem veure a en Txèkhov.
Tots els personatges venen de L’hort dels cirerers, reconvertits en gent de teatre. El repartiment format per Evelyn Arévalo, Imma Colomer, Tilda Espluga, Pere, Eugeni Font, Miquel Gelabert, Andrés Herrera, Jaume Mallofré, Xavier Ripoll, Mireia Ros i en Pep Tosar, des del meu punt de vista, ha estat un pel irregular, exceptuant una increïble Imma Colomer, que ens ha fet una interpretació brillant i molt emotiva del seu personatge Catarina Dentoler, la figurista de la companyia, que pateix demència senil. De lo millor que he vist fer a l’Imma Colomer. Extraordinària !!!
Els titelles creats per Mim Juncà que simbolitzen l’ànima dels personatges, m’han agradat moltíssim.
La música és una delícia. Elisabet Raspall, ha compost i interpretat al piano la meravellosa música que hem pogut escoltar en directe durant tota la representació.
El públic satisfet hem aplaudit amb ganes.