Quasi Òpera és el nou musical humorístic de la companyia Il·luminati (Ezequiel Casamada i Miquel Cobos), un espectacle que segueix amb la mateixa filosofia que a Tenors (2017), el seu anterior espectacle: la de barrejar opera i humor amb la finalitat de fer-nos passar una bona estona i gaudir d’un espectacle operístic/musical fora dels espais habitualment establerts per a aquests tipus de gènere.
De la mateixa manera que en l’anterior espectacle, els personatges són tres cantants d’òpera.La trama és la d’oferir-nos un concert operístic. La situació és la de superar una sèrie d’obstacles (materials, artístics i sensorials). El lloc, el moment i la situació són l’única cosa que varia.
Quasi Òpera és una paròdia del món de l’òpera, pel que fa a la solemnitat en els concerts, al classicisme i a la rivalitat que gira entorn d’alguns cantants lírics. És una paròdia feta des del respecte i l’admiració.
És un espectacle que combina música i humor, opera amb teatre, melodies de tots els estils i èpoques interpretades en forma d’òpera.
De la mateixa manera que en el seu anterior espectacle hem pogut escoltar moltes peces del repertori operístic com les àries de Nessun dorma (Turandot) i Una furtiva lagrima (L’elisir d’amore), algunes cançons de la cultura tradicional napolitana, catalana i espanyola com Granada del compositor mexicà Agustín Lara i Pel teu amor (Rosor) de Miquel Poal-Aregall, temes de bandes sonores com la de La mujer de rojo i una selecció de temes mítics de les grans estrelles del rock, pop com Pink Floyd, Elvis Presley, Queen, Rolling Stones i Michael Jackson.
Tot a cappella, sense micròfons ni amplificadors; amb un excel·lent nivell vocal.
Quasi Òpera és un espectacle divertit, en el que no pares de riure i t’ho passes molt bé.
Així i tot, a mi em va faltar alguna cosa. No sé… les veus són espectaculars, els esqueixos són superdivertits. Vaig riure i cantar. El públic s’ho va passar genial. Pot ser, el que m’ha mancat és el factor sorpresa que vaig tenir en el seu primer espectacle.
De totes maneres, us recomano d’anar-los a veure. Al·lucinareu amb les seves magnífiques veus i els grans còmics que són.
Estic del tot segura que us ho passareu molt bé.
***/****
