Anem a la Sala Fènix a veure la nova proposta Qaqortoq. Ens parla d’un agent de viatges que rep l’encàrrec de viatjar fins a Groenlàndia. Aprofitant el desgel del Pol Nord les agències de viatges comencen a oferir noves rutes amb creuers, i l’agent ha d’elaborar un pack turístic atractiu pels seus clients.
Molts temes toca aquesta obra. El protagonista es presenta com aquell “que amb 25 anys ja va decidir suïcidar-se, a l’arribar al límit i no tenir sortida” i llavors a la feina ha de fer malbé paratges encantadors del planeta gràcies al turisme. El repte de créixer fent malbé el planeta. Amb aquest enfocament tradicional ens vol fer adonar de fer la sostenibilitat el nou motor de l’economia i del turisme actual.
Segons el meu parer, l’enfocament de l’empresa és anar a veure aquells paratges naturals i en contra de la lluita del canvi climàtic que en les pròximes dècades ens han alertat els riscos que afrontem en aquest turisme massiu.
Parlem d’un joc idíl·lic com Qaqortop, però podria ser qualsevol indret de Catalunya o altres paratges propers. Les ganes que tenim per destruir allò que ens agrada.
Qaqortoq és una obra que vol parlar de la salut mental, però a més del canvi climàtic i de la societat en general. Temàtiques que actualment estàn en el nostre dia a dia. I que Albert Alemany ens fa pensar ens les seves reflexióons sobre la història que planteja.
Podeu veure la meva opinió al següent enllaç