Teatre – MENTRESTANT TU I JO QUÈ FEIEM (2, 5 sobre 5)
Dansa – Poesia – QUAN CAU (3, 5 sobre 5)
Teatre – MARGARITA (4 sobre 5)
Teatre – LA NOIA DE LA BENZINERA (5 sobre 5)
Multidisciplinar – SWINGABADY CINETUNES (1, 5 sobre 5)
Teatre – TOT INCLÒS (3 sobre 5)
Dissabte dia 8 és la nostra segona i última jornada al Festival Píndoles d’enguany. Diumenge ens espera una nova marató de teatre al Lliure de Gràcia.
Fem cap al Castell de Montjuïc, aquest cop sense «entrebancs circulatoris» i esperem a l’inici del primer dels espectacles que tenim avui programats. De nou, tenim set propostes a la nostra agenda però, per motius personals que no vénen al cas, només en veurem sis. Avui el nostre guia serà en Toni.
8. Teatre – MENTRESTANT TU I JO QUÈ FEIEM (+)
Una mare (Margarita Ponce) i una filla (Montse Folgado) estan a casa, la mare està preparant un munt de tapers i té mal al braç que li han operat. La filla està embarassada i és dramaturga. Temporalment ha anat a viure amb els pares i ens parla de la peça que està escrivint on la mare n’és la protagonista. El pare «treballa» i el germà descansa.
Estic embarassada. La meva mare insisteix a ser dins meu. Estic embarassada de ma mare? O és ella qui segueix embarassada de mi? Com seria si donés a llum a la meva pròpia mare? I el moment definitiu en el qual ens hauríem de separar? A tot això, on eren ells? I mentrestant, mama, tu i jo què fèiem?
Una peça que parla de la unió i la dependència malaltissa entre una mare i una filla, i la necessària i irreversible separació que ha d’ocórrer per força. Mare i filla que deixen de ser una per ser dues persones. Trencament emocional. Col·lateralment, el paper dels homes dins de la família … apropem l’oli, el tovalló i de postres ??? Emocionalment presents, físicament absents.
Això és el que pensem que ens volien explicar, però malauradament no ens ha acabat d’arribar la manera de fer-ho i per tant la proposta ens ha descol·locat una mica. Molt creïble la interpretació de la mare.
9 – Dansa – Poesia – QUAN CAU (+)
Un espectacle que barreja dansa i poesia. Dues intèrprets que juguen a veure’s i no veure’s, a voler la posició de l’altra, a trobar els límits de la proximitat i les combinacions possibles entre les dues veus i els dos cossos.
Aquesta peça ens ha incomodat inicialment quan Bel Carruana emet sons sense articular cap paraula, però aquesta incomoditat s’ha transformat de seguida en complaença davant de la peça que ella i Azucena Momo han construït.
Una peça plena de bellesa i plasticitat on la dansa i la poesia es fusionen amb una sincronització quasi perfecta.
10 – Teatre – MARGARITA ()
I Margarita (Irene Minovas) ens explica que parlava amb els de Glovo que s’endarrerien en la comanda. I ens parla de què per celebrar els inicis de setmana laborals, cada dilluns demanen un McDonalds a Glovo. Perquè poden fer-ho. Perquè arribat el cas, també poden pagar suplement si plou.
Quan la revelació continguda dins una patata fregida desestabilitza a la Margarita, ella necessitarà reafirmar la seva base o no dormir mai més.
La seva parella seu al sofà, ella rep la comanda que li porta en Joel, el repartidor de Glovo. Fantasieja sexualment amb ell mentre signa la recepció, i, recollida la comanda, seu al sofà a sopar. Avui la patata fregida té un gust estrany, de fracàs.
Però fracàs??, si té feina, té parella i té pis, com pot sentir el gust del fracàs?
Un monòleg escrit per la mateixa intèrpret que ens ha agradat molt, i que amaga moltes veritats disfressades de comicitat. No és un fracàs realment acomodar-se amb el que es té, sense qüestionar si és allò el que es vol tenir ? La interpretació d’Irene Minovas ens ha atrapat.
Per poder veure la ressenya original en la seva totalitat cal clicar en aquest ENLLAÇ