Permagel és una de les grans apostes de la temporada de l’Espai Texas.
Es tracta de l’adaptació teatral de l’aclamada novel·la homònima de la poetessa i dramaturga Eva Baltasar, publicada per Club Editor l’any 2018.
Dirigida per Victoria Szpunberg (amb col·laboració d’Albert Pijuan) i protagonitzada per l’actriu Maria Rodríguez Soto, que s’enfronta al seu primer monòleg.
A l’espai escènic, creat per Paula González Infante, hi predomina el color blanc. És un espai asèptic, fred.
Permagel és la història d’una dona valenta, trencada, desesperada; obsessionada amb la mort i d’imaginar-se com serà el seu suïcidi.
Es tracta d’una peça honesta, intel·ligent, plena d’ironia i molt humor negre. D’una intensitat, que incomoda i commou a parts iguals. Una peça que parla sobre el suïcidi, sense filtres, i sobre el sexe lèsbic de manera natural.
Una obra plena de situacions pertorbadores que de vegades ens fan riure i altres ens incomoden, i de moments plens de tendresa quan es tracta de la seva neboda.
Permagel ens parla de suïcidi, de maternitat, de relacions familiars complexes i de sexe.
El text és una autèntica meravella. I tot i que l’autora nega que es tracti d’una autobiografia, reconeix que hi ha molt d’ella en el llibre, sobretot pel que pensa i diu la protagonista.
Ara, la interpretació que fa l’actriu Maria Rodríguez Soto és brutal!
A banda d’interpretar un personatge realment complicat, i a la resta de personatges amb els quals la protagonista es relaciona (germana, mare…), recordar que la Maria Rodríguez, fa menys d’un mes, que estava interpretant, a la sala petita del TNC, la princesa francesa Margarida d’Anjou, de l’obra La reina lloba de Pau Carrió, una obra de més de dues hores de durada, en la qual ella era la principal protagonista.
Permagel és la prova evident que, quan un bon text, una acurada direcció i una interpretació brillant, encaixen a la perfecció, el resultat és sempre excel·lent.
Jo de vosaltres no em perdria aquesta joia teatral.
Estarà fins a finals de juny a l’Espai Texas.
També us recomano de comprar el llibre, a la taquilla del mateix teatre, com us he dit abans és una autèntica meravella.