En el marc del Festival Grec, a la Sala Villarroel, vam veure ahir AUDIÈNCIA & VERNISSATGE, dos textos de Václav Havel, amb traducció de Monika Zgustová, dramatúrgia d’Anna María Ricart i assessorament de Jordi Casasempera, doctor en filosofia especialista en Havel.
Una proposta sota la direcció de Pere Arquillué que tal com ens va explicar a la roda de premsa, assumeix la seva primera direcció teatral.
Un cop vista l’obra, pensem que la direcció de Pere Arquillué ha estat molt acurada i aconsegueix que ens arribi la ironia d’un autor que és «home de principis», la seva insistència en continuar sent ell mateix i conservar la seva identitat.
Václav Havel (1936-2011) nascut a Praga, fou un reconegut escriptor i polític que va passar quatre anys i mig a la presó (1979-1984) per signar un manifest, després de l’empresonament d’un grup musical. Va ser l’últim president de Txecoslovàquia i el primer president de la República Txeca. D’una manera o altra, va ser president del seu país durant tretze anys.
L’alienació, la mentalitat consumista dels homes i les dones del nostre temps, la dificultat de comunicar-se amb els altres i, encara més, de comprendre’ls, la por al posicionament polític, … són temes presents en tota la seva obra.
Havel escriu AUDIÈNCIA a principis del 1975, una petita peça teatral satírica per fer riure els seus amics (era un autor perseguit pel règim, al qui prohibien publicar). Aquell mateix any escriu una segona peça curta amb el mateix protagonista, Vanek, l’alter ego d’ell mateix, peça que titula com VERNISSATGE.
Aquestes obres es representaven de manera clandestina a domicilis particulars.
La primera, AUDIÈNCIA, és un diàleg entre un mestre cerveser (extraordinari treball de Josep Julién) i Vanek, un autor teatral represaliat pel règim (Joan Carreras) que ha estat destinat a treballar en una feina no qualificada. El mestre cerveser té ordre de les autoritats de redactar informes periòdics sobre la conducta del seu nou pupil, però l’home intentarà fer que, en el súmmum de l’absurd, sigui el mateix escriptor el qui escrigui els informes sobre la seva conducta. Aquesta peça està basada en fets reals, ja que Havel hi havia treballat en una fàbrica cervesera.
A VERNISSATGE, és una parella d’amics (hilarants Josep Julien i Rosa Gàmiz) qui intentarà amb el seu sofisticat estil de vida, els seus costums sexuals, la seva envejable paternitat, en resum, la seva inqüestionable «felicitat», canviar la posició ideològica i vital d’en Vanek. Una parella que representa una part de la societat, que mitjançant coses supèrflues, intenta tirar endavant amb una vida que no te cap al·licient.
Vanek és el protagonista de les dues peces, un humil intel·lectual que, coherent amb la seva dignitat, ens parla de l’ambigüitat moral i la relació amb el poder. Aquestes dues peces es fusionen en una sola en la vida de Vanek i en aquest espectacle Joan Carreras ha fet una magnífica interpretació d’aquest personatge, que amb el seu estoïcisme ens fa empatitzar amb ell i la seva permanent tristor i astorament per les situacions que ha de viure.
En aquesta proposta hem de destacar especialment la posada en escena i la transformació, que fan els mateixos actors, del despatx del cerveser, ple de llaunes escampades, en un menjador d’un pis, ple d’andròmines.
Com hem comentat, les interpretacions dels tres actors són engrescadores, portades en molts moments al límit i amb uns papers que exageren els personatges aconseguint perfectament l’absurd que pretenia l’autor. D’aquesta manera, Pere Arquillué ha aconseguit, potenciant l’absurd amb aquestes interpretacions en algun moment grotesques, evidenciar el que Havel volia destacar, la censura que obligava a callar l’evidencia i deixar llegir entre línies el que realment volia explicar.
Una escenografia senzilla de Max Glaenzel basada en 6 peces que fan de porta, de llar de foc, de bar, de lavabo, d’armari, … Encertada la il·luminació de Jaume Ventura, i l’espai sonor de Raimon Segura. El vestuari de Míriam Compte i la caracterització de Toni Santos, amb la direcció de moviment de Ferran Carvajal (mare meva, com es nota sempre la feina d’aquest home quan intervè !!!), completen un equip de luxe.
Una proposta que ens ha agradat molt i un text que manté la seva vigència en la societat i situació en la qual actualment vivim. El missatge crític de l’autor, ara ens ha arribat plenament.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ