L’humor àcid i sense complexos de Pedro Ruíz

Pedro Ruiz: No estoy muerto, estoy en el Apolo

10/10/2013

Una obra digne d’un artista inclassificable, tal i com ell mateix es descriu, la qual mostra un Pedro Ruíz molt a gust i a la vegada entregat sobre l’escenari.
L’edat i la forma de ser li dóna la llicència per a dir tot el que pensa sobre el món actual, del passat i fer-ne previsions al futur, fent l’espectacle dinàmic i sense massa pausa, fet que s’agraeix.
Malgrat això té tics antiquats i sàtires de la “faràndula espanyola”, fet que pot allunyar una mica el públic jove i això ho reflexa l’alta mitjana d’edat de la sala.

És una barreja de gèneres: cinema, música i teatre en un sol espectacle, que permet a Pedro Ruíz mostrar tots els seus dots interpretatives possibles que ja descobrireu si aneu a veure-ho, penseu que tan sols hi serà durant 15 dies…

La reflexió sobre la crisi actual serveix de context per parlar des de la monarquia fina a la televisió “escombraries” sempre utilitzant un llenguatge barroer i sense embuts que dóna credibilitat i capta l’atenció del públic.

Cal mencionar el debut en escena d’ Aicha Ba, que apareix en comptades ocasions a escena.

A jutjar pels molts moments de riures a la sala durant les gairebé 2 hores de funció penso que és una obra que per qui vulgui passar una bona estona divertida i li agradi aquest tipus d’humor descarat.

← Volver a Pedro Ruiz: No estoy muerto, estoy en el Apolo

¡Enlace copiado!