De vocació, enfant terrible

Pedro Ruiz: No estoy muerto, estoy en el Apolo

12/10/2013

Si alguna cosa té clara en Pedro Ruíz és qui és el seu públic i què busca quan va a veure’l a un espectacle. Provocació, sortides de to i barbaritats vàries ben embolicades en un espectacle de ritme ràpid i molt fragmentat; més a prop de la revista que del monòleg còmic.

I això és exactament el que ofereix el Teatre Apolo: Pedro Ruíz en estat pur. Sentirem parlar de política i de sexe, el sentirem cantar i fer imitacions, i tot plegat en un espectacle de més de dues hores. Molt recomanable, obviament, pels seguidors i fans del Pedro Ruíz.

Més informació

← Volver a Pedro Ruiz: No estoy muerto, estoy en el Apolo

¡Enlace copiado!