Carles Santos és un artista únic i polifacètic alhora. Compositor, pianista, actor, cineasta, escenògraf, performer, poeta…en fi, un geni.
Amb “Patetisme il·lustrat”, Carles Santos ens torna a sorprendre. És un espectacle, on no hi falta sentit de l’humor, ironia i les seves oníriques fantasies eròtiques. No es música, ni és teatre, ni és dansa, sinó, la unió de totes elles, creant un espectacle molt visual, ple d’erotisme i provocador.
Sobre l’ escenari una actriu (Mónica López), una ballarina (Dory Sánchez) , una percussionista (Núria Andorrà) i en Carles Santos, que en aquesta ocasió, surt sense el seu piano de cua.
Hi ha moments realment difícils de classificar, com el de la percussionista vestida de cuir negre i cordills vermells, que utilitza les natges del compositor com a instrument musical. D’altres espectaculars i originals com quan la ballarina dansa amb un aspirador o es mou entre una gran multitud de sabates vermelles. Moments de gran erotisme, com la coreografia de la gàbia metàl·lica o el moment de les partitures de música impresa, que pot desencadenar passions i desitjos plens de sexualitat.
Tampoc hi podien faltar les sabates de taló, ni els complements on predomina el color vermell, com les grans cortines del fons o la jaqueta i sabates de taló vermelles que lluïa l’actriu Mónica López.
Santos busca la musicalitat en tot el que fa, en les paraules, en el moviment,…i ens la fa visible. Per ell tot és música.
Com diu el mateix Carles Santos “…el meu text és la música. No he comès l’error d’anar a l’espai teatral amb la idea de fer teatre”
Carles Santos és imaginació, creativitat, força, energia. Fetitxista, vermell, negre, talons.
Anar a veure un espectacle de Carles Santos és sorprenent. Podrà agradar o no, però el que si és segur que no deixa a ningú indiferent.