S’ha de dir que la Sala Fènix és dels pocs espais teatrals on s’hi poden veure veritables joies escèniques d’aquelles que se’n diuen poc convencionals, com és el teatre d’objectes, els titelles, les màscares o el teatre gestual. De fet va ser en aquesta sala on vaig descobrir per primera vegada el meravellós món dels titelles per adults.
Els titelles per a adults és un gènere artístic poc reconegut i poc visible dins la cartellera teatral de la nostra ciutat. Sincerament, no ho entenc. Suposo que és degut al desconeixement (per part del públic), i també per la manca d’informació i recolzament dels medis informatius. La qüestió és que a mi m’encanta aquesta disciplina artística, i sempre que m’assabento que n’hi ha algun de programat, em falta temps per anar-lo a veure.
“Pasos Largos” ha estat una nova descoberta. Diferent a tot el que he vist fins ara. Es tracta d’un espectacle innovador on la companyia de titellaires Coriolis investiga i treballa amb diferents llenguatges escènics.
Coriolis ha creat un espectacle de titelles des d’una mirada més teatral. A “Pasos largos” es fusiona text, titelles, manipulació d’objectes, il·luminació, so i vestuari. La titellaire Maru Fernandez a part de la manipulació d’objectes, es transforma en un titella.
Un seguit d’escenes mostren les diferents etapes de la vida de l’ésser humà, i els canvis que viu al llarg del temps. Infància, adolescència i maduresa. Ho fa de manera poètica; de vegades amb humor i d’altres de forma més nostàlgica.
“Pasos Largos” ens parla de la vida i de la mort, dels orígens, del pas del temps, de les relacions de parella, de la família i de la soledat, de les pors, dels canvis,…
El millor:
L’originalitat de l’espectacle, el disseny de vestuari i titelles, el moviment corporal i la manipulació dels titelles. La sinceritat.
Què m’ha fallat?
-Caldria millorar la dinàmica en els canvis d’escena.
-Prescindiria de l’ús de la paraula oral.
Precisament una de les coses que més m’agrada d’aquest tipus d’espectacle és la manipulació sense paraules. Per mi és super important el silenci, la importància de la visualitat poètica, la capacitat d’observar i imaginar.