Ahir dijous 2 d’agost, amb una calor difícilment suportable, havíem d’acomplir amb la tradició estiuenca d’anar a veure «als de Parking Shakespeare» al Parc de l’Estació del Nord. Enguany, i tal com ens van explicar a la roda de premsa, representen la 10a i última de les comèdies de William Shakespeare TOT VA BÉ SI ACABA BÉ.
Segurament escrita el 1604, va ser publicada el 1623. El muntatge està codirigit per Mònica Bofill i Judith Pujol i compta amb la participació de tots els membres de la companyia Òscar Bosch, Mireia Cirera, Ester Cort, Adrià Díaz, José Pedro Garcia Balada, Pep Garcia-Pascual, Carles Gilabert, Ariadna Matas, Santi Monreal i Ricard Sadurní.
Un text, traduït per Salvador Oliva, que es considera «menor» dins de l’obra del dramaturg bard, i per això la companyia, que amb els anys, ha esgotat el repertori de comèdies de Shakespeare, va decidir crear una dramatúrgia paral·lela, que a manera de meta-teatre, dialoga amb l’obra original i exposa al públic els entrellats de la mateixa companyia.
Helena (Ariadna Matas), una dona de classe baixa, aconsegueix casar-se amb el seu estimat Bertran (Pep García-Pascual), fill d’un noble, com a premi per haver guarit el rei de França (José Pedro García Balada). Ell, però, no està satisfet amb el matrimoni i li diu que només es comportarà com un espòs si ella aconsegueix quedar-se embarassada d’ell i treure-li l’anell que sempre du a sobre.
Dit això, fuig a la guerra, on sedueix diverses noies. La jove esposa el segueix, amb connivència de la sogra (Mireia Cirera), i es disfressa com una de les amants per aconseguir l’anell i la consumació del matrimoni. Així, quan ell torna a casa es troba que ha de complir la promesa.
Una història d’enganys, rebuig, mentides i manipulacions, on cada personatge només mira per a si mateix i les estratègies són cada cop més fosques. Però diuen que tot va bé, si acaba bé. O no?
Irrompen a escena com si és tractes d’una troupe zíngara que balla i recorda el nomadisme dels còmics de carrer. Amb un narrador (Adrià Díaz) que ens va presentant els personatges de la comèdia, comencen a aparèixer els nobles, el rei, la comtessa … Al llarg de la representació s’intercalen les escenes on els actors de la companyia ens parlen d’ells mateixos, d’etiquetes, d’esforços, de mitjans, de reivindicacions …. amarats amb balls i música que ens retornen a la festa.
TOT VA BÉ SI ACABA BÉ va ser estrenada a Manresa com a Capital de la Cultura Catalana 2018, té la frescor de totes les obres que ens presenta la companyia i mantenen al públic, assegut a la rotllana en unes condicions bastant dures, pendents dels seus moviments i de les seves inesperades sortides. Com acostumen es belluguen de banda a banda, s’asseuen entre els espectadors i entren i surten per qualsevol punt de la rotllana. Una posada en escena fluida i molt distreta que fa oblidar momentàniament la calor, l’estretor i la incomoditat del lloc pels que ja «fa estona que pentinem canes o no pentinem res».
L’aposta de la companyia per apropar el teatre i la cultura a tothom, fa que ofereixen aquests espectacles de forma gratuïta i en acabar la representació demanen la col·laboració econòmica del públic amb el que considerin convenient i just per la tasca que realitzen.
Ara, un cop acabades les comèdies de Shakespeare, caldrà esperar quina sorpresa ens proporcionen per l’estiu del 2019.
Recordem que l’any passat en sortir de la representació vàrem dir «mai més»…. i és que estar asseguts en aquestes condicions 2 hores i mitja (entre espera i representació), per persones de la nostra edat, és força feixuc. Avui encara ens fa mal l’esquena i els genolls …
Com veieu no hem complert allò que vam dir. Enguany hem tornat a dir que l’any vinent no vindrem … Ja veurem si tornarà a passar el mateix.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ