La col·laboració entre Paco Mir i el Cor de Teatre ha resultat ser tot un encert, la qual ens ofereix un espectacle divertit, dinàmic i vocalment impecable. Així doncs, estem davant d’una funció ben dirigida que barreja la música instrumental cantada a capella amb l’humor gestual i que es presenta a través d’una successió d’esquetxos, els quals tenen una continuïtat. En aquest sentit, s’aconsegueix una doble finalitat: entretenir l’espectador i fer-lo gaudir d’un concert a capella. Això es déu a que l’espectacle barreja el teatre amb el que seria un concert, aconseguint crear un espectacle amb veu pròpia i molt ben portat a escena.
Les interpretacions estan totalment a l’alçada de la proposta, destacant una meravellosa direcció musical en la que totes les veus estan totalment coordinades i, alhora, estan executades amb una gran tècnica vocal. Per altra banda, la direcció escènica també és molt bona i en ella es nota la gran experiència de Mir tant en la direcció com a la seva dilatada trajectòria amb El Tricicle. En aquest sentit, sap extreure el millor dels actors i aconsegueix que el teatre gestual brilli a través de gags ben executats i que es fusionin a la perfecció amb la part musical.