Pablo Messiez: Muda

10/07/2018

El dolor que provoca el desamor o la solitud

Una nova proposta dins del Festival Grec, MUDA, de Pablo Messiez traduïda per Marc Artigau i dirigida per Mercé Vila Godoy.

Pablo Messiez nascut a Buenos Aires el 1974, està establert a Madrid des del 2008, i MUDA va ser el seu segon text com a autor. Estrenada en 2010 a Madrid, ara es representa a Barcelona per primera vegada i traduïda al català. Pablo Messiez havia començat la seva carrera com a actor i va ser en 2007 que es va decidir a escriure.

La temporada passada vam poder veure el seu treball amb la Kompanyia del Teatre Lliure, “EL TEMPS QUE ESTIGUEU JUNTS”, peça  que torna a estar programada la temporada 2018-2019. També vam veure el seu treball com a director a “LA PIEDRA OSCURA” l’any 2016.

MUDA parla de persones carregades d’humanitat, on els espectadors podem llegir els seus sentiments, les seves pors, les seves enormes solituds. Veiem tres persones, però veiem moltes persones a escena, la persona que no pot dormir si està sola, la que no pot parar de parlar, la que troba que les paraules no serveixen per a res, la que vol ajudar, la que necessita ser ajudada, la persona ferida, la que necessita estimar, la que necessita ser estimada …..

Glòria Sirvent (a la que hem vist fa poc a “IF (L’ULTIM DESIG)” a la Sala Atrium) interpreta el difícil paper de l’Anna, una dona que ha de comunicar-se sense parlar. Ella acaba d’arribar a ocupar un petit apartament dins una comunitat, sembla emocionalment ferida i sola; pregunta al conserge que l’ha acompanyat, per la seva veïna. És el personatge mut a qui tothom parla, el pilar que fa sentir millor als altres.

Maria Lanau és Flor, la veïna, una dona que parla pels descosits, amb un toc d’histèria, i que no suporta estar sola, ocupa el seu temps frenèticament fingint una felicitat que no sent.

Jordi Rico és el conserge, la primera persona que apareix a escena en una situació inquietant, amb una corda que penja del sostre i un tamboret on ell s’enfila. Acaba de trencar amb la parella, està ferit i sol. Un nostàlgic perdut en si mateix. El seu refugi és l’alcohol.

MUDA és una proposta que, a cavall entre el drama i la comèdia, tracta, bàsicament de la solitud.

En el text original tota l’acció passa al pis de l’Anna on entren i surten els altres dos personatges. Però en l’adaptació que ha fet Mercè Vila veiem els tres espais, perquè així pot mostrar, no solament com interaccionen els personatges, sinó que fan i com actuen quan surten d’aquest pis i són ells.

Una posada en escena on s’evidencien els silencis i la necessitat de l’altre per ser un mateix. La comunicació i la incomunicació estan presents en tot moment. Els afectes i absències de terceres persones també.

Unes magnífiques interpretacions, molt equilibrades i on els tres actors ens han semblat absolutament convincents i amb un alt grau de compenetració. Molt destacable el treball gestual de la Glòria Sirvent i la verborrea esbojarrada de la Maria Lanau.

La música està creada en exclusiva per Dani Nel.lo i l’escenografia és de Laura Clos (Closca).

Una proposta totalment recomanable, que encisa per la seva proximitat i deixa oberta la porta de l’esperança.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 


Todo lo que necesitas para ir al teatro

Pablo Messiez: Muda

Pablo Messiez: Muda

Muda es una pieza del dramaturgo argentino Pablo Messiez sobre una mujer incapaz de hablar y su relación con una vecina y su conserje.

Sinopsis

Muda, un título que tanto hace referencia al silencio obstinado de la protagonista como a su cambio de domicilio, nos explica la historia de Anna, una mujer que llega, silenciosa, a su nueva vivienda en el centro de la ciudad. Quiere conocer a su hermana mayor, la pariente desconocida de la que tanto le hablaba su madre, que acaba de morir. Allí se encuentra con un conserje, un hombre solo y herido que añora lo que tuvo y ya no tiene, que se refugia en el alcohol y que tiene preparada la cuerda para colgarse en el momento en que se decida a hacerlo. Mientras tanto, sin embargo, hablará con la recién llegada, estableciendo un diálogo con el silencio similar al que se produce en la consulta de un psiquiatra. En el piso superior vive Flor, una mujer que se cree sofisticada pero que es vulgar y molesta, que finge una felicidad que no tiene y que, para no pensar en lo que le falta, habla sin parar, no fuera que el silencio la arrastrara a la tristeza.

Es una pieza teatral que se vio con gran éxito en Madrid hace ya unos años  y que firma un autor con más de veinte años de trayectoria. A principios de este año, precisamente, Messiez dirigió en el Teatre Lliure su obra El temps que estiguem junts, interpretada por los jóvenes integrantes de La Kompanyia Lliure.

Vídeo

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

Sé el primero en dejar tu valoración.

Artículos relacionados

Solitud que trenca la veu

Solitud que trenca la veu

26 juny 2018

Per Alba Cuena / @herronita93 Mercè Vila Godoy dirigeix la nova posada en escena de Muda, un text de Pablo Messiez que arriba per primer cop a Barcelona. L’Anna es […]

Leer más... r